Diuen que la millor defensa és un bon atac. Històricament s'ha aplicat als camps de batalla, a la política i també als terrenys de joc. El procés català no és una excepció i el sobiranisme, després de declarar i suspendre la independència amb només vuit segons de diferència a la sessió parlamentària de dimarts, necessita recuperar urgentment la iniciativa.

Puigdemont va voler demostrar al Parlament la voluntat de diàleg davant de sectors tan dispars com els poders econòmics, els “comuns” i les institucions europees. La resposta de l'Estat ha estat clara: no hi ha res a dialogar ni –lògicament– la mediació internacional no té cabuda entre el tot i la part, entre la legalitat i la il·legalitat. Mentrestant, el TSJC ha acceptat una nova querella contra el president català, el Govern i la mesa del Parlament mentre l'Audiència Nacional ja ha tornat a citar per sedició als presidents de l'ANC i Òmnium Cultural així com el major dels Mossos d'Esquadra. Diàleg?

La (darrera) mà estesa de Puigdemont ha estat contestada amb l'activació del primer tràmit per aplicar l'article 155. Més enllà de complir el tràmit del requeriment previ –d'acord amb el que preveu la Constitució- Rajoy intenta tirar d'astúcia per deixar fora de joc l'independentisme. Li reclama saber en cinc dies si dimarts es va declarar la independència i la resposta ha de ser clara: es va fer però se n'ha suspès transitòriament l'aplicació. Qualsevol altra possibilitat deixaria el sobiranisme fora de joc i el procés tocat de mort.

Pedro Sánchez, a canvi de donar suport a una hipotètica aplicació de l'article 155, ha arrencat un compromís de mínims de Mariano Rajoy: debatre durant sis mesos si cal abordar una reforma constitucional. Evidentment, el dret a l'autodeterminació quedarà fora del tauler de debat. I, per tant, a banda d'una trampa política és una burla als més de 2 milions de persones que l'1 d'octubre van perdre la por i van votar enmig d'una repressió que la majoria no hagués imaginat mai veure.