En els darrers anys, sobretot d’ençà del 2010, la celebració de la Diada Nacional de Catalunya ha esdevingut una festa de caràcter reivindicatiu allunyant-se progressivament del seu sentit original. La Diada Nacional és, o hauria de ser, una jornada de record i de presa de consciència nacional, especialment per evitar caure en la banalització d’un dels nostres símbols nacionals.
 
La solemnitat de la Diada no és contrària a poder viure-la de manera festiva, i especialment reivindicativa. Ara bé, cal tenir present en tot moment els fets terribles per Catalunya que tingueren lloc aquell 11 de setembre de 1714, i cal recordar els herois coneguts i anònims, catalans com tots nosaltres, que van fer front a un setge de més d’un any de durada i fins i tot van donar la seva vida per preservar les nostres llibertats nacionals sense claudicar en cap moment en la seva lluita ni caure en falses promeses. Només a partir de rememorar aquests elements podrem copsar el sentit original de la nostra Diada Nacional i podrem arribar a viure-la en plenitud i respecte.
 
Els meus companys de sindicat i jo, com a joves nacionalistes que som, ens sentim hereus del camí traçat pels catalans que el 1714  lluitaren per la nostra nació. En l’actualitat, 307 anys després de la Caiguda de Barcelona i de la pèrdua de les nostres llibertats, considerem que ens cal lluitar activament per elements tan essencials pel nostre país com són els nostres drets, la nostra llengua i la nostra cultura.
 
Per això, en un moment com l’actual, penso que la missió fundacional de la FNEC,  iniciada ara fa 89 anys, segueix més vigent que mai. Una prova és que cada vegada més joves de més universitats del país senten que la nostra lluita és la seva lluita i decideixen fer-se socis de la nostra Federació.