Una altra vegada és damunt la taula la reforma del finançament autonòmic, i ningú parla de la reforma del finançament local quan és una qüestió extremadament igual d'urgent. La hisenda local torna a aparèixer com la ventafocs de la hisenda pública. 

En els últims anys les finances municipals han empitjorat ostensiblement, tal com es pot constatar a l'Observatori de les Finances Locals de l'ACM. Per una part, perquè s’han incrementat les despeses. L'augment generalitzat dels preus, la millora dels salaris, l'increment del cost de l'energia i l'augment dels tipus d'interès n’han estat les causes. Si aquests factors milloren, com aquesta tendència sembla observar-se recentment, serà un alleujament per a les finances municipals.

Per l’altra part, pel que fa als ingressos, la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'impost municipal de les plusvàlues (o impost sobre l'increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana) ha comportat una reducció significativa de recursos per als ajuntaments. Recordem que el mètode utilitzat per calcular la plusvàlua feia que aquesta sempre fos positiva, fins i tot si el valor de venda de l'immoble era inferior al preu d'adquisició. La sentència anul·la l'impost en aquells casos en què la venda de l'immoble suposi una pèrdua. 

Els factors anteriors han provocat que alguns municipis pugin els tributs, la qual cosa genera descontentament i protestes ciutadanes. Un d’aquests augments ve provocat per la taxa de recollida de residus, ja que la nova legislació estableix que, a partir del 2025, els ajuntaments hauran d'assumir la totalitat dels costos de recollida, transport i gestió. Fins ara, en la majoria dels casos, els imports recaptats no cobrien les despeses dels serveis.

A aquesta situació encara se li ha d’afegir la qüestió del compliment de les regles d’estabilitat pressupostària. En els últims anys, durant els quals no s'han aplicat les normes, els ajuntaments han viscut dels romanents, però aquestes es tornen a aplicar, fet que podria implicar destinar els excedents a amortitzar deute en lloc de cobrir les despeses corrents.

Per tots aquests factors es fa molt necessària una reforma del finançament local. Em centraré en la reforma del model de tributació, deixant altres aspectes per a un altre article. Crec que la tributació local hauria de basar-se en dos pilars: la imposició sobre la propietat immoble i la imposició sobre la renda de les persones físiques i l’activitat econòmica. La tributació sobre la propietat ofereix estabilitat, ja que no depèn del cicle econòmic, però, per la mateixa raó, és poc flexible. Aquesta flexibilitat la podrien aportar els impostos sobre la renda i l'activitat econòmica, que estan lligats al creixement econòmic.

A més, és important que els ajuntaments participin dels ingressos generats per l'economia local, ja que molts dels serveis públics que gestionen estan destinats a donar suport a l’activitat econòmica del municipi. D'altra banda, molts dels serveis locals actuals són de caràcter personal, dirigits a les persones, cosa que justifica que part del seu finançament provingui de l'impost sobre la renda personal.

L'IBI hauria de ser el tribut principal, com ja ho és, però hauria de reforçar-se. Una qüestió essencial és la gestió del cadastre. Hi ha municipis que fa molts anys que no revisen els valors cadastrals, ja que el ministeri li manca capacitat de gestió. Per tant, per incrementar el rendiment de l’impost s’han d’incrementar els tipus impositius. És molt necessari una millora en la determinació dels valors cadastrals i una actualització obligatòria. En la meva opinió, les comunitats autònomes haurien d’intervenir en la gestió del cadastre de manera consorciada amb el ministeri. 

El segon tribut en importància hauria de ser un recàrrec sobre la quota líquida de l'impost sobre la renda de les persones físiques, eliminant l’actual sistema de participació en aquest impost, limitat només als grans municipis. 

En tercer lloc, caldria reformar l'impost sobre activitats econòmiques (IAE), que avui en dia té un paper secundari. S'hauria de transformar en un tribut sobre l’activitat econòmica, similar al que utilitzen els governs locals a Alemanya i França. A Alemanya, grava els beneficis i el capital físic de les empreses locals, mentre que a França grava el valor del capital físic (construccions, edificis, solars i equipaments) segons el rendiment anual.

Els altres impostos municipals actuals haurien de tenir un paper secundari. A més, l'impost sobre vehicles podria convertir-se en un impost de caràcter mediambiental, i l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres podria eliminar-se, ja que se superposa amb la llicència d'obres.

En resum, la reforma del finançament local és una tasca pendent que fa massa temps que espera. Els responsables polítics haurien de donar-li prioritat.