Què se n'ha fet de la paraula i el concepte "desescalar"? Va ser una de les paraules més utilitzades pels nostres polítics aquests dies previs a la revolució catalana dels somriures de setembre i octubre, i també durant els dies inicials de l'etapa de repressió de la revolta, quan el somriure es va glaçar.

L'anaves sentint. Enmig d'una declaració, ja fos de Colau, Sànchez, Puigdemont, apareixia el mot "desescalar". I aquest que és un país que gràcies al pes de l'excursionisme, dels grans noms que donem a l'alpinisme mundial, acostumats a mirar amunt per l'efecte casteller, sembla que tingui més assumit el mot "escalar", que no pas aquest altre, que ha saltat de la política anglosaxona a la mediterrània.

Però una flor no fa estiu, i, el que és evident i ho constatem en aquesta anòmala campanya electoral, que mentre uns reculen al campament base, els altres no han demostrat cap gest de treva. Ja hem vist qui tenia la locomotora més forta del xoc de trens. I de desescalar res de res. Em direu: "No home, que la mateixa convocatòria de les eleccions el dia que es desplegava el 155, ja ho és". Aquesta deu ser la fita de la treva Tusk. Donald Tusk, el president del Consell d'Europa se suposa que és qui va congelar la primera declaració d'independència, la dels 8 segons que descriu la vikipèdia, i que acumula punts al costat de les altres declaracions de la història, la del president Macià inclosa.

Per cert, i com que quan s'acosta Nadal, la memòria de l'avi reviscola, val molt la pena visitar a les Borges Blanques "l'Espai Macià" per seguir entenent-nos, per seguir entenent el país i les seves aspiracions, els seus anhels de llibertat, en vocabulari Macià. Per uns moments tindreu la impressió de ser enmig de la revolució que s'havia de desescalar, perquè hi podreu veure fins i tot la recreació del despatx del President al seu exili belga, fugint de Primo de Rivera. Un mirall de la història on no hi veiem el present però sí que té una ressonància en l'ara mateix. Per visitar l'Espai Macià haureu de pujar escales, i refrescareu qui no "desescala". Qui es penja les medalles del 155. Però també Francesc Macià tenia una pila de medalles, Legió d'Honor inclosa que podreu veure a les Borges Blanques, i el balcó des d'on feia els seus discursos ardents.

No s'ha parlat de desescalar, i la justícia ha anunciat que si els presos polítics catalans volen sentir El Poema de Nadal de Sagarra, no serà aquest any 2017. No desescala ni el Consell de Ministres que ha d'exhibir musculatura, ni el Constitucional que sempre troba una llei per aturar ni que siguin els 5 mesos de rigor, ni la Guàrdia Civil i els seus informes i escorcolls, ni el Ministeri de l'Interior i els "seus delictes d'odi", no desescala ni Dastis, ni Montoro, ni Catalá, ni De Guindos. No desescala ni el "Tato" que diuen a Madrid quan es baixa al nivell intel.lectual que sembla dominar també a bona part dels mítings a Catalunya.

No desescala la Junta Electoral, ni les provincials, ni la Central, ni els partits que saben que si hi recorren n'obtindran recompensa. Ni llaços, ni groc, ni pancartes, ni avis i àvies, no volen veure res pel carrer, ni volen sentir segons quines expressions als mitjans de la CCMA. No desescala el llistat de mots prohibits, augmenta. No desescala l'exèrcit espanyol de maniobres a Tarragona, desplegat des dels terrats de la ciutat, passant per les platges i la Mussara. No desescala el jutge que embarga els bens de Mas, Ortega, Rigau i Homs.

No desescala el jutge d'Osca i el germà de l'Orde que ara controla Sixena, el ministre interventor de cultura, que també té un cunyat, emparentat amb el que va ser ministre de defensa i entre els que van provocar danys a Blanquerna, i que tot i tenir una sentència ferma no són a presó perquè només ells tenen nens petits, el mateix ministre que té una germana que ha fet carrera al CNI, i que el seu pare era un militar africanista de confiança de Franco. Algú que no fa altra cosa que ser dalt de l'escala del poder espanyol els últims 200 anys. No desescalen les persecucions a mestres, tuitaires, humoristes, sindicalistes. No desescala el nacionalisme espanyol que torna a dir que no n'és.

La paraula "desescalar" ja no la fa servir ningú. Ara estan més en voga desinfectar, eliminar, normalitzar, però potser deu ser perquè hi ha alguns polítics que de tan solidaris i generosos, tan disposats a lliurar una part dels diners obtinguts en els consells d'administració on els han situat les portes giratòries, a la Marató d'aquest any dedicada a lluitar contra les malalties infeccioses, n'assumeixen el vocabulari.

De tan imbuïts de la Marató de TV3, ja han après que una de les mesures més bàsiques per evitar infeccions és rentar-se les mans. I d'això ja n'hi ha una pila que ho fan.