El jutge Llarena ha decidit ampliar els investigats pels suposats delictes de rebel·lió a 6 persones més: Marta Rovira, Neus Lloveras, Mireia Boya, Anna Gabriel, Marta Pascal i Artur Mas arran de les recomanacions de l'informe elaborat per la Guàrdia Civil. Un document que esdevé una descripció de l'acció política duta a terme pel govern d'Artur Mas primer, i pel de Junts pel Sí després, amb Carles Puigdemont al capdavant, en els esforços per dur a terme els referèndums del 9 de novembre de 2014 i de l'1 d'octubre de 2017.

En l'informe s'esmenten totes aquelles entitats i partits polítics que, segons la Guàrdia Civil, han col·laborat a dur a terme aquesta acció política pel referèndum i una eventual declaració d'independència en cas que guanyés el "sí". Assenyala (en el sentit literal i en el metafòric) entitats com l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), la presidenta de la qual –Neus Lloveras– avui entrava en la llista dels investigats; Òmnium Cultural, i l'Assemblea Nacional Catalana, amb els Jordis a la presó des de fa més de dos mesos. Però l'informe de la Guàrdia Civil també fa referència al Consell de Transició Nacional, del 2012, i al Pacte Nacional pel Referèndum, iniciat fa ara justament un any, el 23 de desembre de 2016.

Aquesta iniciativa, que va rebre les signatures de mig milió de persones i de quatre mil entitats, va tenir com a comesa propiciar el diàleg entre partits per poder arribar a organitzar un referèndum legal i amb garanties de cara a l'1-O. Però la majoria de partits ni es van voler seure a parlar. Així i tot, a l'estiu passat i amb el PNR ja dissolt, la Guàrdia Civil va cridar a declarar el seu coordinador, Joan Ignasi Elena. Per haver intentat contribuir al diàleg.

També cita personatges de la societat civil catalana, com Pep Guardiola, per llegir un manifest fa uns mesos; es fixa en piulades de la diputada Eulàlia Reguant, o assenyala el Diplocat (aquell que està "en liquidació", segons la burla que en feia Soraya Sáenz de Santamaría), el CTTI o els mateixos Mossos d'Esquadra. I no dubta en atrevir-se, fins i tot, a extreure'n conclusions polítiques i econòmiques com que el procés "no ha ajudat a atraure inversions, com l'Agència Europea del Medicament". Obviant que l'estat Espanyol era l'únic que no donava contraprestacions econòmiques a l'Agència.

Finalment dictamina que el comportament de les persones que han participat en manifestacions i concentracions estava clarament induït per totes les entitats abans citades i que en cap cas havien estat espontànies.

Accions que couen –totes les que es descriuen a les més de 100 pàgines d'informe– però que són accions polítiques, al cap i a la fi, que es persegueixen ara judicialment i que no sabem quin límit tindran. Des d'avui s'investiguen sis persones però s'obre la porta a moltes altres i no hi sembla haver un aturador a tota aquesta persecució judicial sense sentit. La mateixa persecució que no permet que el president Puigdemont i els seus consellers puguin tornar a Catalunya sense exposar-se al calabós ni que el vicepresident Junqueras, el conseller Forn i els Jordis, en surtin.