Ahir vaig assistir a la presentació de l'últim llibre d'Antonio Baños, La República possible (Ara llibres). Els organitzadors de l'acte van plantejar un debat entre l'autor i el vicepresident Junqueras, que va tenir moments realment punyents, amb interaccions entre el periodista incisiu que s'amaga rere l'exdiputat de la CUP i el divulgador de la història que viu a l'interior del líder d'ERC.

La insistència de la moderadora de l'acte, la periodista Gemma Aguilera, va fer, però, que els dos protagonistes deixessin el passat –on semblava que es trobaven més còmodes- i s'apropessin a les turbulències del present. Perquè el present, a la Catalunya d'avui, és parlar indefectiblement del referèndum previst pel setembre i de la manera de convertir-lo en realitat.

I referèndum, en aquests moments, també vol dir data i pregunta, dos termes protagonistes de la darrera polèmica entre la majoria independentista (algun dia ens aixecarem al matí sense cap polèmica?). Permeteu-me, però, deixar per un altre dia la data (sempre hem posat setembre com a fita, no?) i entrar de ple en la pregunta.

Si fem cas al que va dir Xavier Domènech el desembre del 2015, la pregunta ha de ser clara -sobre la independència de Catalunya- i binària –sí o no. Fins aquí, doncs, cap problema entre els Comuns i la majoria independentista d'ERC, el PDECAT i la CUP. Per tant, hauríem de suposar que el pacte sobre la pregunta que es proposa el Govern català amb els homes i dones de Colau no ha de trobar cap escull. Però vaja, Domènech també ens va dir que aquest referèndum havia de tenir lloc sí o sí abans del 31 desembre del 2016!

Però no ens apartem del camí de la pregunta: aquesta ha de fer referència a la República o a l'Estat? Ha de ser la de "Vol que Catalunya esdevingui una República independent?" que propugna la CUP i que veu amb bons ulls el món republicà o bé la de "Vol que Catalunya esdevingui un Estat independent?" defensada fa uns dies per Marta Pascal en nom del PDCAT.

Tot i que aquesta controvèrsia em recorda aquella frase de "qui no té feina el gat pentina", permetin-me aportar un parell de dades per enriquir el debat. D'una banda, és veritat que Marta Pascal va declarar que preferia preguntar sobre l'Estat, ja que el concepte de República "té una major càrrega ideològica". Però no és menys cert que el partit del qual Pascal és coordinadora general, en el seu manifest fundacional, es defineix com "un partit polític demòcrata, catalanista, independentista, europeista, humanista i... republicà".

Per tant, a un partit que es declara republicà no li hauria d'importar incorporar la República a la pregunta. De la mateixa manera que els partidaris d'interpel·lar sobre la República no haurien de posar excessius problemes a canviar aquest terme pel d'Estat. Perquè suposo que ningú –excepte aquells que creuen que es pot fer conviure una República Catalana dins d'una Espanya amb una monarquia borbònica- s'imagina que la nova Catalunya tindrà com a cap de l'Estat un monarca. Ni que sigui un descendent poca-solta del rei Martí l'Humà, tal com van imaginar Francesc Ribera "Titot" i un dels seus músics en una obra esbojarrada que, fa uns anys, van titular "Història de Catalunya al revés".