Steve Cadigan és un dels experts en talent digital més ben valorats a Silicon Valley. Va ser cap de Recursos Humans a LinkedIn i fa uns dies va oferir a Barcelona una conferència sobre com estan canviant els models de relació entre caps i empleats en l’era tecnològica i, especialment, amb una generació com la dels millenials, acostumats a tenir molts més estímuls i menys paciència que els seus predecessors, els membres de la Generació X o la del Babyboom.

Explica que als Estats Units, fins i tot, s’ha calculat que amb el ritme que van, aquests millenials hauran estat a onze llocs de treball diferents als 40 anys. La xifra potser no és tan alta si tenim en compte els contractes precaris que trobem a casa nostra. Allà, en un país on l’atur no arriba al 5% són els joves els que decideixen canviar de feina, mentre que aquí la mobilitat és obligada.

Segur que heu vist aquelles oficines, normalment tecnològiques, que hi ha als Estats Units: divertides, plenes de llum i de colors en què els treballadors mengen fruita que l’empresa els ofereix gratuïtament mentre treballen amb el portàtil estirats a un sofà i on poden fer pauses per llençar unes cistelles. Un dia a l’any aquestes oficines s’omplen de famílies: als treballadors se’ls convida que portin les parelles i els fills per conèixer l’entorn on treballen.

Doncs a Dropbox, el servei d’emmagatzematge en línia, estan fent el contrari: molts dels treballadors són joves i fa pocs anys que han sortit de la universitat. Un dia a l’any els caps fan que hi portin els pares. Així, quan els progenitors veuen les instal·lacions tan fantàstiques on treballen, intenten treure’ls del cap qualsevol idea que puguin tenir de marxar de l’empresa. “Ets boig? Amb aquest lloc tan bonic on treballes, com te n’has d’anar?”. I la tàctica els està funcionant: aconsegueixen retenir els joves millenials més temps que els seus competidors.

Retenir els treballadors és un concepte que gairebé ens sona a xinès a una Catalunya amb unes dades d’atur força més altes i on el 32% dels joves menors de 25 anys no tenen feina, segons la darrera Enquesta de Població Activa (EPA del 1r Trimestre de 2017). Empresaris que s’esforcen per conservar els seus empleats i que són conscients que en un món 2.0 són ells els que han de tractar bé els assalariats no solament perquè no marxin sinó perquè, si ho fan, aquests poden utilitzar les xarxes socials per espatllar la reputació de l’empresa.

Com en el cas de Susan Fowler, l'extreballadora d'Uber que n’ha fet saltar el Conseller Delegat, Travis Kalanick, arran del blog on denuncia l’assetjament sexual que va patir a l’empresa i com la van ignorar des del departament de Recursos Humans quan va intentar queixar-se’n. Fowler va marxar d’Uber i després va publicar el blog, així que no es tracta d’una revenja per acomiadament. Potser en un futur trobem webs especialitzats en puntuar els caps i directius de les empreses. Us llenço la idea.