La mort d'una àvia a Reus que s'il·luminava amb espelmes perquè l'empresa li havia tallat el subministrament ha tornat a posat la pobresa energètica al centre del debat mediàtic. És trist que hagi de ser així ja que les dades indiquen que és un problema de primera magnitud: 600.000 afectats; un de cada deu catalans no pot mantenir la llar a una temperatura adequada; un 11% paga amb retard els subministraments, la hipoteca o el lloguer i un 17% de les llars dediquen més del 10% dels seus ingressos a energia. És, per tant, un problema de país.

Les administracions han reaccionat de manera contundent assenyalant la responsabilitat de Gas Natural. Tot apunta que l'empresa energètica no va comunicar a l'Ajuntament de Reus la situació d'impagament abans de tallar-li la llum. En els propers dies el Govern ho ha d'aclarir –ha donat un termini de cinc dies abans d'iniciar un procediment sancionador–. El que no admet discussió és que la patronal del sector ha presentat un contenció administratiu contra el protocol de la llei 24/2015 –la que el govern espanyol va impugnar parcialment– que obliga a informar a l'administració abans d'efectuar cap tall. Sortosament, el jutge els ha aturat els peus –cautelarment– i no ha admès la petició de suspendre'n l'aplicació mentre no ho resolgui. Sorprèn molt, per tant, que ara Gas Natural es queixi que el Govern no hagi desenvolupat un reglament i al·leguen un buit legal en aquests casos.

Aquestes empreses –amb un funcionament oligopòlic, afavorint les portes giratòries amb els polítics i amb influència als principals mitjans– no tenen com a prioritat acabar amb la pobresa energètica. La pregunta, és, per tant, si les administracions catalanes fan tot el que poden. La Llei 24/2015, sorgida de la iniciativa de moviments socials com la PAH i l'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) i amb un elevat consens polític, va ser un pas molt important. Tanmateix, aquests mateixos col·lectius assenyalen que el Govern "no fa la tasca de control per assegurar-ne el compliment". I, malgrat la limitadíssima autonomia catalana i l'embat de l'executiu estatal i el Tribunal Constitucional, l'administració catalana ha d'aconseguir que la llei no s'incompleixi ni una sola vegada. I és que, si la mort de Reus era evitable, és evident que no es pot tornar a repetir i ha d'esdevenir un punt d'inflexió.