Si busqueu la paraula "revolució" al Diccionari de la Llengua Catalana de l’IEC, trobareu, com a primera accepció: "Moviment d’un cos que descriu una trajectòria closa al voltant d’un altre cos, d’un centre o eix; moviment de rotació d’un cos al voltant d’un eix; esp. qualsevol de les voltes que dóna un cos animat d’un d’aquests moviments." I posa exemples com La revolució de la Terra al voltant del Sol... I segueix amb altres significacions: revolució sideral, sinòdica, dracòntica... I no és fins al final que la defineix com a "canvi total, radical", en especial el "canvi fonamental en l'organització política, en el govern o en la constitució d'un estat; alçament encaminat a aconseguir aquest canvi". I posa com a exemples més significatius la Revolució Francesa i la revolució industrial. En l'edició original signada per Pompeu Fabra (1932) ja consta així.

El Diccionari Etimològic de Joan Coromines indica que el mot "revolució" és pres del llatí revolutio, -onis, "girada, capgirament" en el sentit geomètric i astronòmic. Que, en aquest sentit, ja es troba a finals del segle XIV. I, en el sentit polític, consta l'any 1695 com a "revolutió de les coses del Estat", una accepció que apareix primerament en anglès (segle XVI), mentre que en francès no s'assenyala fins a Montesquieu (1748), "d'acord amb les dates respectives de les dues grans revoltes democràtiques europees".

El que és curiós, si més no, és que -sempre segons Coromines- en català ja se'n fa ús l'any 1473, poc després de la lluita contra Joan II Sens-Fe, generalment coneguda com la "Revolució catalana" (si bé altres li donen des del 1462 el nom eufèmic de commoció, conturbació). I remarca que "la lògica dels mots va amb la dels fets", tot proposant al lector: "¿És estrany que tant revolta com revolució es registressin, abans que enlloc, en llengua catalana?"

No deixa de ser significatiu que aquest ús polític i social coincidís amb la rebel·lió de la Generalitat contra el rei Joan II i amb els temps de la Revolta dels Remences, la primera revolta agrària d'Europa que, anticipant-se en segles, va aconseguir les seves reivindicacions de llibertat. I que la Generalitat intervingués activament en el conflicte i l'any 1462 oferís un projecte de Concòrdia que fou rebutjat pel rei. I que el crit de "visca la terra!" fos el més insistent en les lluites del sindicat remença i de la pagesia en general.