Milers de treballadors, estudiants i viatgers en general tornen a ser les víctimes de l’enèsim nyap del Ministeri de Foment, Renfe i Adif, els responsables del desastre de Rodalies. Una història inacabable d'incompliment de les promeses d’inversió, un traspàs fantasma i un menyspreu constant per un segment de la població que no té capacitat de lobby per canviar les coses. 

Que la gestió de les infraestructures i els serveis és més eficient com més a prop és del territori i els usuaris, és una veritat empírica que l’Estat espanyol prefereix negar per tal de mantenir el control centralitzat i d’evitar la centrifugació d’un poder que ha acumulat a sang i foc al llarg dels segles. Passa amb els aeroports i passa amb els trens, que es gestionen des d’un despatx de Madrid amb una única idea al cap: l’Espanya radial on tot passa per la capital. Milers de milions han anat a bastir una xarxa radial d’alta velocitat en perjudici del transport de mercaderies i del tren convencional. A excepció de Madrid, que any rere any veu sobreexecutades les previsions d’inversions –i no només a la xarxa ferroviària– la resta de l’Estat és un monument al menyspreu pels ciutadans i les seves necessitats.

L’episodi de Gavà és un capítol d’una òpera bufa que faria riure si no afectés com afecta –i afectarà durant els propers mesos– a milers de persones que veuran alterat el seu trajecte diari a la feina, a la universitat o als destins habituals. De veritat que un incendi en un quadre de comandaments trigarà quatre mesos almenys a ser solucionat? Ja no és només la manca d’inversions i l’incompliment de les promeses de millora, sinó que és una absoluta ineficàcia en la gestió.

Rodalies de Catalunya és una al·legoria perfecta de com funcionen les dinàmiques de poder a Espanya. Així com al pocs anys de començar a rodar el règim del 78 van adonar-se que havien cedit més del que haurien volgut a les autonomies i van iniciar un procés recentralitzador que encara perdura, l’aixecada de camisa que va significar el traspàs de Rodalies a la Generalitat serà analitzat pels historiadors com una de les estafes polítiques més grans de la història. Era l’època de l’apoyaré de Zapatero i es va fer la transferència a la Generalitat de “la titularitat” del servei, però sense incloure ni trens, ni vies, ni estacions, ni personal. Ah, i tampoc no es pot canviar l’adjudicatari de la gestió, Renfe. Un traspàs buit que reté tot el poder a Madrid. Molt semblant al model autonòmic de la constitució del 78.

De vegades sembla que l’Estat gestiona malament Rodalies com a part d’un experiment social per determinar fins a quin punt la gent és capaç d’entomar humiliacions i maltractaments constants. Quan sembla que no pot ser pitjor, s’empesquen noves afectacions que fan anar de corcoll milers de ciutadans. Potser totes aquestes persones perjudicades per la pèssima gestió de Rodalies, farien bé de recordar que és l’única infraestructura d’abast nacional que gestionada pel PSC fins fa pocs mesos, quan un històric dels socialistes catalans va haver de renunciar pel nyap dels trens més grans que els túnels al nord d’Espanya. Què Déu ens agafi confessats si tornen a governar Catalunya i ho fan igual que amb els trens!