Els fabricants de Juanola poden estar més que contents. Les píndoles comparteixen silueta i forma romboide, i la hipotètica recuperació dels dos rombes televisius els suposaria una publicitat indirecta fantàstica. És clar que el que deuen voler els fabricants dels caramels és que s’estengui el benefici del seu producte, mentre que el rombe com a símbol a la televisió l’associem a prohibició.

Els que vam créixer amb un o dos rombes a la televisió, i amb les “R” per la qualificació del cine que feia l'Església, veiem que torna el mètode, just en una època en què semblava que els continguts estan més que regulats per edats i continguts. Amb tot, com que tot torna, al Congrés es va dir abans d’ahir que s’està estudiant un codi de pictogrames o signes identificatius que acompanyin les obres audiovisuals i que permetin identificar a priori els continguts específics. Possiblement no seran els rombes, però sí que el Govern espanyol vol fer un codi universal al marge del canal, o també si aquesta obra s’exhibeix per Internet, el cinema, o a la televisió.

A Catalunya tenim el CAC, que sembla que estan contents, per bé que tampoc tenien informació de primera mà,de la intenció d’unificar i si pot ser d’anar acompassats amb el sistema de senyalització europea sobre continguts. També és cert que sembla que necessitem contínuament algú que ens digui què està bé i què no. Sembla que no tenim prou criteri per acompanyar els nostres fills quan consumeixen televisió, i que els propis canals no tinguin prou capacitat per acompassar els seus continguts en funció dels horaris vitals de consum. L’estat paternalista t’ha de dir què pots consumir televisament, per Internet o al cine, o adoctrinar-te de com has d’anar vestit a l’escola.

De debò que costa molt adequar estils de vida, conductes i actituds a uns cànons de sentit comú? Potser sí que n’hem fet un daltabaix dels valors i que hem capgirat l’estructura de pensament. És clar que a les carreteres també ens marquen la velocitat, i si no hi hagués radars i sancions tampoc servirien al 100%. Necessitem senyals, necessitem crosses per caminar, rombes o icones per saber què podem consumir

És clar també que tal com està l’oferta televisiva, potser el parell de rombes es deuran quedar a la pantalla com una parella de la Guàrdia Civil, debaten què és més apropiat, o que és més pornogràfic intel·lectualment parlant, sí el Bárcenas i els seus papers, el xou de la Camarga, o el Sálvame de luxe.