Rosalia ha ofert dos concerts al Palau Sant Jordi i ha estat portada de diaris i ha obert els telenotícies d'aquest cap de setmana. El fenomen és gros i n'hi ha per això i molt més: una noia de 26 anys i un talent immens està tenint un èxit colossal amb un àlbum que barreja un munt d'estils diferents i que explica una història basada en una novel·la occitana del segle XIV. Com diuen els seus professors, Rosalia ho té tot: té talent, tècnica, capacitat de treball i visió empresarial. I un poder de seducció i una força i una presència que omplen tot l'escenari i la fa semblar una deessa a qui li demanaries que se t'endugués al cel per dominar el món amb ella.

Tot això ho penses la primera vegada que la veus en directe, i la segona, però a la tercera l'impacte inicial desapareix i ja no t'emociona com les altres. És normal, a tot ens hi acostumem. Però llavors esperes altres estímuls que et facin venir ganes de repetir i lamentar que no tinguis cap més concert seu al calendari.

El concert de diumenge al Palau Sant Jordi va ser el meu tercer concert de Rosalia. La vaig veure al Primavera Sound i al BBK, a Bilbao, aquest estiu passat. Com que un concert en solitari dona molt més marge que un festival, vaig pensar que ho aprofitaria per oferir als seus fans alguna cosa més. Un espectacle més llarg, noves peces al repertori, nous músics a l'escenari que desenllaunessin una mica el so i anessin una mica més enllà del que està gravat als discos. Però no m'hi vaig trobar res de tot això, i vaig tornar a veure exactament el mateix -amb algun tema nou- que ja havia vist dues vegades.

Va ser, un cop més, un xou hipnotitzant. Però se li van veure tots els trucs, i ella té prou talent per donar una volta més a les seves peces, introduir-ne de noves al directe -malgrat que el seu repertori no és gaire extens- i no haver de tirar de veus i sons pregravats. A Rosalia, en realitat, no li caldrien gaires parafernàlies per a brillar encara més, especialment si tenim en compte que la seva versió a cappella de "Catalina" va ser el moment més vibrant de l'espectacle.

Hi ha artistes que només tenen un concert i un cop n'has vist un ja els has vist tots, i jo vull pensar que Rosalia té massa vanitat per deixar que sortim dels seus espectacles sense aquella ànsia per a properes cites. Que no ens trenqui l'encanteri.