Primer va ser l'entorn orgànic del PSOE el que va sortir en tromba contra Gabriel Rufián. La seva intervenció criticant el paperot d'aquells que segons Susana Díaz "no som ni d'esquerres ni de dretes" en l'entronització de Rajoy com a president espanyol no va agradar al partit dels EROs, de les portes giratòries i de les renúncies permanents.
Fins i tot, des del seu mitjà amic –El País, qui t'ha vist i qui et veu!- es va afilerar tota la bateria mediàtica dels progressistes de saló (amb Fernando Savater, Félix de Azua i el director del mitjà, Antonio Caño, al capdavant) per disparar sense treva sobre el cap de llista dels republicans. Els seus arguments, tots ells molt elaborats: fer mofa del seu cognom i acusar-lo, entre d'altres, de ser amic dels terroristes, de compartir ideologia amb Mussolini i Hitler i de ser més populista que Donald Trump. Cap novetat.

Ara, una nova proposta del diputat republicà ha incendiat els sectors més cavernícoles de la societat espanyola, aquella franja que va des del PP fins a la seva extrema dreta. Què ha proposat Rufian? Una cosa amb tan sentit comú com exhumar les restes de Franco i José Antonio i treure-les del Valle de los Caídos.

Recordem que Franco va construir aquest mausoleu per perpetuar-se en la història. I que ho va fer amb el treball esclau dels presoners republicans. I recordem que al costat de les tombes del dictador del Ferrol i de José Antonio Primo de Rivera hi ha milers i milers de cadàvers anònims, molts d'ells republicans extrets de centenars de fosses comunes d'arreu de l'estat i transportats de manera clandestina fins a aquell indret als anys seixanta del segle passat. Amb quina intenció? Escenificar una falsa reconciliació entre els vencedors i els vençuts de la guerra civil. Entre les víctimes i els botxins.

L'ús actual del Valle de los Caídos és una anomalia històrica i una mostra del tancament en fals de la Transició. Algú s'imagina en un país democràtic un mausoleu similar? Algú s'imagina un gran monument funerari construït als anys 40 del segle passat per jueus dels camps de concentració nazis que encara avui contingués en el lloc principal la tomba de Hitler? O la de Mussolini?

Quatre dècades després de la mort del dictador, el Valle de los Caídos – el lloc on setmanalment van a resar l'exministre Fernández Díaz i el seu àngel Marcelo- encara acull misses en el seu honor. I mentrestant, els familiars dels republicans enterrats a la cripta d'aquell museu dels horrors topen contra un mur cada vegada que reclamen poder treure'n les restes per enterrar-les dignament a prop de casa.

La Transició es va tancar en fals i encara avui n'estem pagant les conseqüències. Podem entendre determinats pactes i renúncies com un mal menor en un moment en què el poder dins de l'exèrcit continuava en mans dels mateixos que havien guanyat la guerra al costat de Franco. Podem entendre que, en plena convulsió, es prioritzés deixar enrere la dictadura. El que ja és més difícil d'assimilar és que al llarg d'aquestes quatre dècades, havent-hi hagut a l'Estat govern teòricament progressistes com els de Felipe González o Zapatero, el menyspreu cap a les víctimes del franquisme continuï sent tan sagnant com llavors. El Valle de los Caídos n'és un terrible exemple.