És sabut que en política és sempre molt important no perdre mai el sentit de la realitat ni caure en fabulacions. És més que obvi, provat i més que provat, que la fabulació que hi ha hagut a Catalunya i que encara hi ha en alguns sectors és gegantina, com també és monstruosa la fabulació que afecta la Fiscalia General de l’Estat, a l’Advocacia de l’Estat i, no caldria dir-ho, a l’acusació particular. Perquè ens entenguem, “fabular” significa, segons el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC), inventar trames o arguments. El diccionari de la Real Academia Española (RAE) presenta dues accepcions: 1. Inventar coses fabuloses. 2. Inventar, imaginar trames o arguments.

Tres mossos, tres, van intervenir, la setmana passada, davant la Sala segona del Tribunal Suprem on es fa el judici del procés per desfer encara més la fabulació que patim des de fa uns quants anys a Catalunya. Primer ho va fer Manuel Castellví, excap de la Comissaria General d’Informació dels Mossos d’Esquadra. Després, Emili Quevedo, comissari de la Comissaria General Tècnica de Planificació, i, finalment, el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero.

Els gurus del tot a cent unilateralista havien fet creure que els Mossos d’Esquadra, com l’Europa que tant ens mirava i l’Espanya republicana, arribat el moment, farien costat al naixement d’un nou Estat. De seguida ja es va veure que d’Europa i de l’Espanya republicana no en sortiria res, però ens quedaven els Mossos. El seu comportament l’1-O va ser exemplar, cosa que va inflar més encara els globus de la faula estelada. Però aquest dijous passat, els que impúdicament van convertir interessadament i fastigosament Trapero en un heroi van gairebé tenir un infart quan va respondre la pregunta del jutge Manuel Marchena, president del tribunal:

"Vam dir que anàvem allà com a cúpula del cos.

 Els vam traslladar la preocupació per l'ordre públic i la seguretat de la ciutadania, en el sentit que probablement hi hauria 2 milions de persones al carrer i 15.000 policies actuant, i això ocasionaria necessàriament conflictes greus d'ordre públic.

Els vam emplaçar a complir la legalitat i les ordres judicials.

Vam dir que, evidentment, nosaltres les compliríem, que no s'equivoquessin amb nosaltres. 
Tenia importància per nosaltres la presidenta del Parlament, que el compliment de la legalitat anava més enllà del referèndum.

Els vam dir que el Cos de Mossos d'Esquadra no trencaria la legalitat ni la Constitució.
Que no acompanyàvem el projecte independentista.

Que estàvem molestos amb les declaracions que hi havia hagut, especialment la del conseller Forn o, aquell mateix matí, del conseller Turull.

Que estàvem notificats pel Constitucional i que corríem riscos personals."

I, per si no n’hi havia prou, i com si formés part d’un guió cinematogràfic, va deixar anar el que l’endemà va obrir tots els diaris quan va respondre les preguntes de Xavier Melero, l’advocat de Joaquim Forn:

"Desconeixíem la transcendència jurídica que tenia i quins delictes podia haver-hi, però vèiem que era una cosa que, aparentment, era d'una certa gravetat i ens posàvem a disposició de l'òrgan judicial, especialment per si hi havia algun tipus de... Si ordenaven algun tipus d'acció en aquest sentit. Accions, per cert, que teníem previstes des de dos dies abans...

(Melero) Accions com quines?

(Trapero) La detenció del president i dels consellers, si evidentment se'ns ordenava, en un dispositiu que havíem preparat."

És a dir, que el major Trapero va posar els Mossos a disposició de la Fiscalia i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el dia 27 d’octubre, després de la declaració d’independència al Parlament per si calia detenir Puigdemont i els consellers, un dispositiu que ja tenien preparat dos dies abans.

La primera cosa que queda ben clara, després de les declaracions de Trapero, és que la faula de la rebel·lió que tant busquen els que mantenen a la presó electes i líders civils catalans és totalment absurda i ridícula. Els Mossos, els que haurien d’haver servit de braç armat de la revolta, resulta que esperaven ordres per detenir “els revoltats”. Mare de Déu Senyor!! Quina rebel·lió: un Estat sense tenir el monopoli de la violència. La república dels germans Marx, vaja! El primer pas que hauria d’haver fet Marchena, després de les declaracions de Trapero, és deixar els presos en  llibertat immediatament. Això és el que hauria d’haver fet.

La segona cosa és que Trapero, com a major dels Mossos, hauria d’haver comparegut davant l’opinió pública per dir el que ha dit davant el tribunal en el moment que era fonamental dir-ho: abans de la declaració d’independència. D’aquesta manera hauria fet costat als que, sense cap èxit, dèiem, des de la complicitat i on se’ns deixava, que el “rei anava nu”. Un “heroi” dient la veritat potser, repeteixo, potser, hagués evitat el que va passar i ha passat després. Potser i només potser, s'hauria evitat la Sala segona.

Però som on som, i les declaracions de Trapero no sé si acabaren sent decisives jurídicament. Però el que sí que sé és que són políticament demolidores, com les que en el seu moment va fer la consellera Clara Ponsatí.