El segle XXI és l’època de la immediatesa i de l’obert sempre i, alhora, és el de la recerca de la transcendència, dels elements que ens permetin trobar un equilibri i coherència individual i col· lectiva. L’espiritualitat, de base religiosa o no, és també necessitat i signe dels temps.

Les religions eren el subtracte de l’espiritualitat fins al segle XIX. El sentit de transcendència beu en les religions on l’home segueix la imatge i la guia de Déu o dels Déus. A partir del segle XX el sentit de la vida i de la mort, especialment en les societats occidentals, va més enllà de les religions. A mesura que el materialisme i la ciència avança creix la necessitat de trobar més enllà del consum, l’empirisme i l'evidència, respostes de creixement i equilibri personal. La recerca constant del sentit de la vida porta moltes persones a experimentar diferents instruments d’autoconeixement i transformació emocional. Molta experimentació: psicològica, psicoanalítica, mística, esotèrica, tècniques de meditació, relaxació, psiconeuroinmunologia...

Les persones han de prendre consciència d’un mateix i requereix temps, tranquil·litat, silenci i capacitació. La pressa, el soroll, la constant connexió en la societat audiovisual i digital tenen un impacte important en l'ansietat existencial, sistèmica, que s’escola en les nostres vides. Cal aprendre des de la infància a tenir un coneixement de les emocions, del conscient i inconscient, per poder construir un equilibri com a persona i guiar la teva vida. Les motivacions de la vida no poden ser les imposades, des del consumisme material i del temps.

El concepte de salut i de malaltia, de la vida i de la mort, va anar evolucionat amb la ciència progressivament fins als segles XIX buscant la patogènesi, les causes i mecanismes de les malalties, amb un enfocament biomèdic, imprescindible però no suficient. Al llarg de la primera meitat del segle XX s’incorpora a aquest enfoc biològic el psicològic i el social. L’OMS l’any 1947 orienta la salut des de l’enfoc biopsicosocial. L’OMS (Organització Mundial de la Salut) l’any 1947 defineix: “La salut és un estat complet de benestar físic, mental i social i no només l’absència d’afeccions i malalties”.

La salut mental i la recerca del paper de les emocions ha anat guanyant terreny. Els tractaments per les disfuncions i trastorns mentals incorporen tractaments somàtics: fàrmacs o estimulacions electromagnètiques per a persones amb trastorns mentals greus discapacitants, però les teràpies individuals, familiars, grupals i les tècniques de relaxació, de meditació, el mindfulness es van incorporant en els protocols, guies de l’atenció sanitària.

Els determinants socials de la salut s’incorporen a través de la salut pública. L’any 1974 l’informe canadenc Lalonde defineix els factors que influeixen en la salut: estils de vida, la genètica i la biologia, els factors ambientals i el sistema sanitari. El 80% de la salut es troba o està condicionat per factors aliens a l’assistència sanitària. Els determinants socials: recursos econòmics, l’accés a un treball digne, l’habitatge, la mobilitat, la contaminació ambiental.

L’any 1984 l’OMS incorpora la importància de capacitar a les persones i als grups per augmentar el control de la seva salut. Cal orientar les accions de promoció de la salut a satisfer les aspiracions i necessitats i per actuar o adaptar-se a les condicions de l’entorn. La salut és un recurs per la qualitat de vida quotidiana no un objectiu per la vida. L’OMS incorpora l’espiritualitat a l’estratègia de polítiques de salut, reafirmant la necessitat d’incorporar els valors i la perspectiva cultural en l’atenció social i sanitària.

Les orientacions de l’atenció sanitària han d’incorporar els elements biològics, psicològics, socials i espirituals però per fer-ho efectiu cal estratègia en el disseny i implementació de les polítiques, en la formació dels professionals i forma part del cor, del nucli dur de les institucions.

En l’atenció al pacient en el tram final de la vida les polítiques de cures pal·liatives han incorporat l’espiritualitat. La Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya té diferents línies de formació continuada liderades per la Càtedra de Cures Pal.liatives vinculada durant anys a l’estratègia de l’OMS, amb el Dr. Gómez Batiste-Alentorn.

Un grup multidisciplinari de PDI i PAS de la UVic-UCC estem treballant en diferents línies entorn l’espiritualitat. Analitzar com s’incorpora la dimensió de l’espiritualitat en la formació pràctica i teòrica dels estudiants i en la formació continuada dels docents i personal d’administració i serveis. Com la recerca pot ajudar a evidenciar els guanys de l’espiritualitat en l’estat anímic individual i grupal. També si cal incorporar aquesta en el suport a l’estudiant davant de l’evidència de joves amb desassossec creixent i buscant el sentit de les seves vides. I, finalment, sí, cal incorporar l’espiritualitat en la millora del clima laboral com a element de confort en la promoció de la salut i benestar laboral.

L'espiritualitat entronca amb la necessitat de trobar sentit a les etapes de la vida i aprendre a trobar un equilibri intern més enllà d’allò que és material, físic, immediat. Potser trobarem l’ànima individual i col·lectiva, des de moltes mirades. Resiliència emocional que ens permeti enfrontar la vida, les adversitats i crear entre les persones vincles afectius sòlids, efectius.

Al segle XXI hi ha necessitat de retrobament a la naturalesa i d’acceptar que hi ha esperit en la matèria. Aquesta espiritualitat del segle XXI no està només vinculada a les religions o a succedanis ideològics pseudoreligiosos sinó a un universalisme de consciència de què som com a persones. Recordem a Goethe “Gris és la teoria i verd l’arbre de la vida”.