Enguany l'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha dedicat el dia de la Salut Mental, 10 d'octubre, a sensibilitzar entorn de la importància de la Salut mental entre els joves.

El lema d'enguany ha sigut "Els joves i la Salut mental en un món en transformació". El suïcidi és la primera causa de mort entre els joves de 15 a 29 anys a Catalunya i la segona causa en aquesta franja d'edat al món.

Si analitzem indicadors que relacionen mortalitat i anys de vida sense discapacitat la malaltia mental genera els mateixos resultats que el càncer i les malalties circulatòries.

El 75% dels trastorns mental apareixen abans dels 18 anys, encara que molts no són identificats. Hi ha una base genètica en la predisposició dels trastorns mentals entre els infants i els joves però el pes de l'entorn és molt important. Per això cal identificar, a través del coneixement, els factors desencadenats i els factors protectors dels trastorns i malalties mentals.

Cal actuar d'acord amb evidències de resultats. Les polítiques de promoció de la salut mental, prevenció, detecció precoç i intervenció han de ser integrals i integrades.

L'adquisició de resiliència mental en l'etapa infantojuvenil esdevé la prioritat. L'apoderament de la persona des de la petita infància i el treball pel benestar emocional des de l'embaràs fins a l'adolescència resulten ser els més eficaços. Un 25% de les persones patim un trastorn mental al llarg de la vida i 1% una malaltia mental severa crònica.

La història de la malaltia mental ha passat de la reclusió, a la beneficència, a l'assistència i ara el comunitarisme. De la Psiquiatria a la Salut Mental.

Almenys a Catalunya aquest camí no té retorn. La incorporació de les mateixes persones (en primera persona) en el procés de recuperació o de prevenció és el camí al costat de l'acompanyament a les famílies i en treball en l'entorn. Les persones amb malaltia mental tenen necessitats múltiples, igual que totes. Tenen capacitats per moltes qüestions i de manera temporal o crònica distorsió de les capacitats. Finalment, en ple debat de la incapacitat legal, s'ha legislat a favor del dret a vot de les persones amb malaltia mental severa.

Els principals trastorns mentals són en la infància i l'adolescència: Trastorns mentals severs: depressió, trastorn bipolar i esquizofrènia; Disfuncions/trastorns del neurodesenvolupament. Dèficit d'atenció, amb o sense hiperactivitat, dislèxia, acalcúlia/discalcúlia, impulsivitat...; Trastorns espectre autista; Trastorns comportament. Ansietat. Trastorns obsessiu compulsiu. Conductes addictives a substàncies, al joc, a les TICs-pantalles; Trastorns conducta alimentària.

Sabem que a part de la biologia hi ha factors psicològics, socials i mediambientals que predisposen, desencadenen, acceleren o activen trastorns mentals severs.

Coneixem que els elements d'entorn que trenquen l'harmonia en un mateix i en la relació amb els altres generen vulnerabilitat i predisposen a trastorn mental o activen malaltia mental severa.

El treball per combatre la pobresa familiar té efectes beneficiós en el benestar emocional dels nens i joves. Les desigualtats socials quadrupliquen els trastorns mentals i les addiccions.

El nivell educatiu dels pares i l'equilibri emocional de les famílies és el segon factor desencadenant entre els menors de trastorn mental.

L'escola és un factor protector i compensatori extraordinari i alhora potencial factor negatiu en cas de bulling, maltracta, o no detecció de disfuncions del comportament, vulnerabilitat social i/o familiar o conductes disruptives, fruit de malestar emocional. Darrera del fracàs escolar i social cal esbrinar aquests que desencadenen trastorn mental en l'etapa infantil primària o d'educació secundària. Pensem en nens adoptats, fills de l'exili o refugi, menors no acompanyats, dificultats en la identitat sexual...

Els consums de substàncies comencen en l'adolescència i són un clar desencadenant de dificultat de l'aprenentatge i problemes relacionals. Alcohol, cànnabis, cocaïna,... són potents desencadenats de patiment i trastorn mental en especial abans dels 21 anys, on el cervell presenta major plasticitat. Hi ha clara correlació entre consum de cànnabis i cocaïna i brots psicòtics. El consum compulsiu d'alcohol té efectes clars en les conductes de risc socials, sexuals o en la conducció.

La transformació digital universal està afectant nens i joves, ja nadius digitals, i està esdevenint, junts amb les grans oportunitats, factor de risc per la construcció de l'equilibri emocional, de les relacions personals, amb la família i causa d'addiccions, molt similars a la de les substàncies.

Tenim coneixement i serveis educatius, sanitaris i socials que han de trobar el camí per treballar molt més junts en aquestes etapes. D'això dependrà una societat amb equilibri i minimització dels problemes de salut mental individual i col·lectius. Dependrà la transició a la vida adulta i al treball.

Fa pocs dies el grup SomVia va convidar-me a estar present en una sessió de "Ments Despertes" en un institut de secundària. Fa set anys que aquesta entitat aporta el testimoni de persones amb malaltia mental greu en un espai per a compartir amb alumnes de secundària. Aproxima una realitat en primera persona, treballa contra la percepció de llunyania, contra l'estigma i alhora aporta reflexió al voltant de què pots fer tu per la salut mental. Identificant els factors protectors, el control dels consums, l'ansietat...

Ja múltiples experiències, en molts àmbits, inclosos en els mitjans de comunicació, arreu de Catalunya. Avançant les taules de Salut mental territorials. El moviment d'Obertament, en primera persona, n'és un exponent.

Hi ha un corrent de fons a Catalunya, que aplega administracions (Generalitat i Ajuntaments), professionals, entitats, persones amb trastorn mental i familiars que estan construint un model de salut mental comunitari que acompanya la millora del coneixement, de la detecció precoç, dels tractaments.

Tenim les condicions per fer de la salut mental del país una amalgama preventiva i de dignitat per a les persones.

Sempre Salut mental i jo.