Resulta estrany, sorprenent i extraordinari que Catalunya tingui la festa del llibre més popular, sentida i massiva del món quan els hàbits lectors dels catalans són més aviat justets en comparació amb la resta d'Europa. Alguna cosa passa. Milions de persones al carrer i milions de llibres venuts en paradetes als principals carrers i places del país. Els escriptors convertits, per un dia, en grans ídols de masses. Somriures, roses i cultura a tot arreu. Sant Jordi és una festa multitudinària per celebrar el que voldríem ser. La Diada d'un país que per unes hores juga a ser net, noble, culte, ric, desvetllat i feliç. L'endemà, però, tot torna a la normalitat i el nostre consum cultural continua sent el que era. Els hàbits de lectura dels catalans són encara molt lluny dels del centre i el nord de la Unió Europea.

De la Diada de Sant Jordi a les grans manifestacions sobiranistes passant pels Jocs Olímpics i el Fòrum 2004. Els grans esdeveniments per sobre la feina sorda i constant. La cultura de l'esclat lluent per sobre l'escalf lent de la brasa. Hi ha un esperit compartit que relliga aquests festivals allunyats per convertir-los en tendència social, en un tret del caràcter nacional. “Levantinos, os pierde la estética”, va dir Unamuno, però és que l'estètica pot ser una drecera atractiva quan l'alternativa és el llarg termini treballós i difícil. Semblar allò que voldríem ser és més ràpid i fàcil que tendir a ser-ho amb força i tossuderia.

L'any 1992 Barcelona va fer un salt des de la perifèria del món a la lliga de les ciutats universals, els tres darrers onzes de setembre han ajudat a reforçar i empènyer endavant el moviment sobiranista i Sant Jordi és un dels motors principals del sector del llibre a Catalunya. L'empenta dels grans esdeveniments és un motor potent que supleix dèficits i carències. Res a dir i encara gràcies però no n'hi ha prou i és un error recolzar-s'hi en excés.

La facilitat i la lluentor de les grans festes tapa mancances i dissimula urgències. Que rebre milions de turistes no amagui que allò important és tenir un país just i vibrant orientat a la gent que hi viu. Que omplir els carrers amb milions de persones no distregui d'omplir les urnes i guanyar la sobirania. Que vendre milions de llibres un dia no faci perdre de vista que allò important és llegir dotzenes de llibres al llarg de l'any.  Sant Jordi és una empenta però també és un símptoma. Potser és, fins i tot, una síndrome.