Catalunya celebra Sant Jordi, un dels millors -per no dir el millor- dia de l'any. No descobrirem res de nou. Parades de llibres, de roses, parelles amunt i avall, turistes que no entenen res, autors signant i el Xavier Bosch de torn entre els més venuts. Al diari ens hi hem bolcat, amb articles de recomanacions per a tots els gustos, entrevistes, temes sobre l'origen de la tradició i guies perquè no us perdeu res del que passarà dijous a Barcelona i la resta de municipis del país.

La cita arriba després d'una polèmica alimentada pels ressentits de sempre, que ha tingut l'eco pertinent a Madrid. Ja no es demana que la Diada sigui per Sant Jordi, com deia el difunt Ciutadans fa uns anys, ara el problema és el nom, Sant Jordi. S'hauria de dir "Dia del Llibre", com es diu a Espanya, per no sé què de la defensa dels animals o perquè hi ha alguna mena de vincle amb Jordi Pujol, malson persistent de qui no el va derrotar a les urnes.

A ningú se li escapa l'interès real d'alimentar determinades polèmiques, però és interessant l'entrevista que publiquem al folklorista Bienve Moya, a càrrec de Pep Martí. El nacionalisme espanyol aprofita sempre que pot per estigmatitzar el catalanisme, caricaturitzant-lo com un moviment carrincló, missaire i poc modern, però Sant Jordi no és pas una cosa només de l'església. De fet, tampoc és només dels catalans; és un mite de la Mediterrània, previ al cristianisme i vinculat a Mesopotàmia.

El cavaller mata el drac, que reté les aigües i impedeix la vida; i Jordi és un nom que prové del grec i vol dir pagès, agricultor. Representa el naixement de l'agricultura, de la civilització, que necessita el llibre com a garantia de continuïtat, perquè no es perdi la tradició oral. A banda de ser una festa catalana i universal, és una tradició que acull creients, no creients i gent de totes les cultures, sobretot les mediterrànies. Una bona eina d'integració en una catalanitat oberta al món.

És curiós intentar desacreditar una festivitat d'aquestes característiques, si no és que el rerefons de la crítica no és ni la salut dels animals ni una pretesa modernitat o vocació renovadora. Buidar de contingut la diada, que sigui un "Dia del Llibre" més, com els que es fan a tants altres llocs, sense història ni tradició, té una intencionalitat política evident, i es veu d'una hora lluny. Que tingueu un bon Sant Jordi.