El passat dijous 30 de març, economistes del Banc Central Europeu publicava una entrada al seu blog (que no una compareixença oficial) on confirmava el que molts i moltes economistes portaven mesos afirmant: els nivells actuals d’inflació són causats principalment per l’increment en el marge de beneficis de les empreses privades.

Fins ara, la política oficial del BCE ha estat pujar els tipus d’interès per reduir la demanda de diners i de béns i serveis. Els sectors més neoclàssics de l’economia apunten a l’execució dels fons Next Generation i el consum posposat per la pandèmia com les principals causes de l’augment de la demanda i, per tant, l’augment dels preus. Però, com ja explicava la Marta Ribera des d’Espai Zero Vuit, les empreses privades van aprofitar la reobertura de l’economia després de la pandèmia per traslladar l’augment dels costos als clients, amb la intenció de mantenir els seus beneficis i els dels seus accionistes. Ara sembla que el BCE admet, tímidament, que aquest augment intencionat dels preus i el conseqüent augment dels beneficis és el que explica els nivells actuals d’inflació.

Una de les majors preocupacions dels bancs centrals en escenaris d’inflació persistent és que s'estableixin dinàmiques que facin que aquesta continuï pujant de manera incontrolable. Segons la teoria monetària neoclàssica, un augment dels salaris en un context d’inflació contribueix a un augment dels costos laborals de les empreses a la vegada que un augment del consum. En aquest escenari, si les empreses decideixen mantenir els seus marges de beneficis i traslladen aquest augment dels costos als preus, el mercat podria entrar en l’anomenada "espiral salaris-preus" (wage-price spiral) que faria augmentar encara més la inflació. Actualment, el BCE observa amb cautela les reclames salarials de treballadors i treballadores en un context de pèrdua de poder adquisitiu. Durant la seva compareixença el passat mes de febrer, va mencionar les pujades salarials com a causa de la inflació fins a 52 vegades, mentre que els beneficis empresarials només van ser mencionats un cop. Actualment, però, no hi ha dades que donin suport a aquest capficament del BCE. De fet, segons dades de la Comissió Europea més del 70% de la inflació a Espanya és atribuïble als marges empresarials i només un 15% als salaris.  Fins i tot els autors del blog admeten que els sindicats europeus han perdut força en les negociacions salarials i les seves reclamacions no són un factor rellevant per explicar els nivells actuals d’inflació.

Trobar i entendre quins són els factors que estan causant la inflació actual és molt important per tal d’escollir la política monetària adequada. Quan el banc central augmenta els tipus d’interès, el seu objectiu és reduir la demanda i estabilitzar els preus. Però, si la inflació no és causada per un augment de la demanda, reduir-la no només no tindrà cap impacte sobre la inflació sinó que augmentarà el cost de les hipoteques i dificultarà el finançament de les empreses. Aquests efectes, units a la inflació, disminuiran el poder adquisitiu de les llars, com explicaven la Raquel Lorenzo i la Marta Ribera d’Espai Zero Vuit, augmentant les desigualtats. De fet, les dades més recents mostren com les llars cada cop tenen més dificultats per fer la compra i com, tot i les contínues pujades dels tipus d‘interés, la inflació continua augmentant a la zona Euro.

Els autors del blog acaben dient que caldrà esperar que "el creixement dels beneficis empresarials es moderi a mesura que es resolen els desajustaments entre la demanda i l’oferta i es redueix la inflació". Aquest enfocament sorprèn, donada la duresa i rapidesa amb què el BCE ha reaccionat anteriorment a augments de la demanda o pujades salarials. La pregunta seria, reduiran les empreses els seus marges abans que més treballadors i treballadores es trobin en una situació compromesa? Com molts i moltes economistes porten demanant els últims mesos, és hora que el BCE reconegui obertament el rol dels beneficis empresarials en la inflació per tal que els governs puguin prendre les mesures necessàries.

Agraïments: Cristina Ferrer Romero i Marta Ribera.