Segons informa The Guardian, els ministres que conformen el govern del Regne Unit van ser advertits l'any passat de la necessitat de tenir un pla prou sòlid per fer front a un virus pandèmic i a les seves conseqüències socials i econòmiques, que podrien ser catastròfiques. Ho podeu llegir aquí. 

L'advertiment es va fer durant una reunió informativa en què se'ls va presentar l'informe fet per l'NSRA, l'agència d'Avaluació de Riscos de Seguretat Nacional, i signat per Sir Patrick Vallance, el principal assessor científic del govern britànic.

L'informe és molt detallat i recomana que es creïn reserves dels ja desgraciadament famosos EPI (equip de protecció individual) per al personal sanitari, que s'estableixin acords de compra per endavant d'altres materials sensibles, que es creïn procediments per la vigilància de malalties i el seguiment de contactes, i que s'elaborin plans per controlar un augment excessiu de morts.  També recomana que es facin plans per ajudar els britànics que viuen a l'estranger i per als que vulguin tornar.

I, per si la comprensió lectora dels membres del govern britànic estava totalment concentrada en el Brexit, l'informe els remarca que "un nou virus pandèmic podria ser molt transmissible i molt virulent. Per tant, les pandèmies significativament més greus que el pitjor dels casos raonables... són possibles".

Com ja és desgraciadament sabut, sobretot pels britànics, el seu primer ministre no només no va fer cas de l'informe de l'NSRA, sinó que va optar per la selecció natural, com també va fer i encara ho intenta l'esperpent més gran de la història dels Estats Units, Donald Trump. Avui, a la Gran Bretanya hi ha més de 20 mil morts i pujant, i als Estats Units més de 55 mil i també pujant.

Donald Trump també va saber, a través de diferents agències d'intel·ligència, que el que passava a Wuhan no era normal i que una pandèmia podria ser catastròfica. Els alemanys també, possiblement, ho haurien sabut, ja que van ser dels que van comprar material abans de la declaració de la pandèmia. I els francesos, no ho van saber? I els espanyols, què n'hem de dir, dels espanyols? 

D'entrada, sorprèn, però molt i molt, que la persona que va minimitzar fins l'últim dia el coronavirus sigui encara el que apareix cada dia per informar-nos del que se'ns diu que passa. El 20 de març, el ministre que parla més clarament del que ha passat, el de Ciència i Innovació, Pedro Duque, ho va explicar: "Els investigadors espanyols van començar a treballar de forma intensa quan es va conèixer aquesta malaltia durant el mes de gener. Ja el 2 de febrer vam tenir una reunió amb els professors Enjuanes i García Sastre, aquest últim treballa a Nova York, per assegurar que tinguin les màximes facilitats, així com tots els mitjans necessaris. Aquell dia ja vam alliberar mitjans i vam iniciar canvis legals per reduir terminis, culminats en el reial decret llei d'estat d'alarma on hem posat totes les mesures en funcionament..." 

Gairebé un mes després d'aquestes declaracions, Pedro Duque hi torna en una entrevista a El País: "No teníem un pla de què fer en una pandèmia". Una frase contundent i, des del meu punt de vista, gravíssima. El que escriu ja ha denunciat diverses vegades que no hi havia un pla d'emergència per fer front al que vivim i, com que no hi havia cap pla, tot és improvisació i rectificacions al BOE. Podem dir que Johnson i Trump buscaven la selecció natural o, si més no, protegir l'economia per damunt de les persones, però què buscava el govern espanyol?

Pel nombre de morts, pel nombre d'infectats i pel nombre de personal sanitari també infectat és obvi que el govern espanyol ha actuat, si més no, de forma frívola i irresponsable. Com és possible que, si més no, no es protegissin els més vulnerables, les residències? Els nostres pares i avis han mort com pollets. És normal això? Es pot acceptar com si aquí no hagués passat res? Més de 15.000 avis i àvies han mort en les residències a tot Espanya. Més de quinze mil! És així com hem pagat als nostres progenitors el que han fet per nosaltres? No incomoda ningú això?

Es diu: "Es que ningú ho volia, això!". I? Què es vol dir amb el "és que ningú ho volia, això"? Aniran Fernado Simón i els seus amics epidemiòlegs a visitar els familiars dels morts i els explicaran que es van equivocar? Sincerament, crec que és molt greu el que ha passat. Molt. Aniran els governants a visitar els familiars dels morts, els treballadors que han perdut la feina i que potser ja no la recuperaran, els empresaris que s'han arruïnat, els autònoms i els diran que no van fer cas a les advertències que tenien sobre les pandèmies? Després diran que tots som iguals. Ja. 

El principi de preocupació necessari en salut pública, ho pot corroborar qualsevol professional sanitari, és "assumim que anirà malament i ens preparem en conseqüència". Per què Simón i els seus no ho van fer? I, si ho van fer, per què no van dimitir si no els van fer cas? No em cansaré de fer preguntes fins que obtingui respostes raonades d'aquesta catàstrofe, entre d'altres coses, perquè és el meu ofici. Agradi o no.

Estem sense respostes. Sí, sense respostes, perquè les que donen són inacceptables. Els mandataris, el poder, crea llenguatge. L'"Unidos", a més de nacionalisme ranci, pretén fer-nos creure que el coronavirus era inevitable, com una catàstrofe natural, un terratrèmol, inundacions, ets. És a dir, pretén desviar la nostra mirada. Pretén que no s'investigui, pretén el silenci i l'adhesió cega. Però és que la pandèmia era perfectament evitable. Per tant, per què no es va fer res per aturar-la?

L'autor d'El cigne negre, Nassim Nicholas Taleb, molt actiu a les xarxes a diferència de Fernando Simón, que diu que no hi és, ha dit aquesta setmana a The New Yorker que la pandèmia no és un cigne negre, sinó que era perfectament previsible, cosa que els cignes negres no ho són. L'havien previst Bill Gates, Laurie Garrett, ell mateix i d'altres. Taleb, molt irritat, destaca que al mes de gener els mandataris no es van voler gastar quatre cèntims i ara s'hauran de gastar bilions. El problema és que la seva incompetència i irresponsabilitat la paguem tots, alguns amb la vida.