El Dr. Campistol, metge nefròleg i gerent de l'Hospital Clínic de Barcelona, va iniciar la setmana acollida dels estudiants de primer de Medicina de la Facultat de la UVIC-UCC, amb la conferència: Ser Metge en el Segle XXI.

Enguany iniciem a la UVIC-UCC, l'etapa clínica de la primera promoció d'estudiants de la Facultat de Medicina UVIC-UCC. Estrenada la Unitat Docent de Manresa, a l'Hospital Althaia juntament amb la de Vic, a l'Hospital de Vic-Consorci Sanitari de Vic. El Pla d'Estudis de la Facultat, seguint les recomanacions internacionals d'innovació, vol formar a metges/metgesses que tinguin coneixements, habilitats i actituds per fer i sobretot ser metges en el món canviant del segle XXI.

La metodologia docent es basa en poques lliçons magistrals, molts casos clínics i tallers per aprendre la pràctica clínica des de l'inici. Les pràctiques clíniques, a partir de tercer, són el nucli central de la formació, pràctiques generalistes o especifiques de cada matèria. Els alumnes a partir de tercer tenen l'oportunitat de fer pràctiques intensives a l'atenció primària, els sociosanitaris i els hospitals d'aguts de diferents nivells. La clara vocació territorial de la UVIC-UCC permet a la Facultat de Medicina disposar d'una xarxa de centres de tota la Catalunya interior.

Seguint el fil conductor de la conferència del Dr. Campistol els alumnes, futurs metges/metgesses, han d'aprendre l'ofici de ser metge coneixent els canvis de la societat, la comunitat i de les persones que serveixen. Els reptes són socials i de la mateixa disciplina mèdica.

Els canvis demogràfics, la mobilitat global, les desigualtats socials, la crisi climàtica són elements que condicionen a les persones, a la comunitat i a la medicina.
El metge/metgessa ha de conèixer el cost i les limitacions, dificultats econòmiques dels sistemes sanitaris i ser un agent de la seva sostenibilitat. I, finalment el metge ha d'adquirir seguretat davant d'un pacient i familiars amb accés global a la informació mèdica, certa o fake news, i a un coneixement, tecnologia i avenços en creixement exponencial.

L'alta esperança de vida genera canvis en la incidència de les malalties i un alt impacte de la cronicitat. La demència com a exemple d'haver guanyat vida als anys és un dels reptes sanitaris i socials més importants que cal que afrontem. Però la prevenció de la dependència, la cronicitat i la malaltia crònica avançada impacten en la relació metge-pacient, en els equips multidisciplinaris, en les organitzacions i en el sistema sanitari i social.

La necessitat d'apoderar pacients, cuidadors és part de l'ofici dels professionals sanitaris. Ells esdevenen protagonistes i per això han d'estar present en la formació del metge no només en les pràctiques sinó en les aules i en els tallers de simulació. Els pacients experts en malalties cròniques esdevenen formadors dels alumnes. A segon, en el pla d'estudis de la Facultat de Medicina de la UVIC-UCC, els pacients entren a les aules del cicle bàsic a Baumann, a Vic per interrelacionar amb els alumnes en els tallers. Com diu el catedràtic Dr. Gómez Batiste cal tenir ofici per ser metge amb ànima i aprendre a escoltar, a empatitzar des de l'inici.

I, també des de primer curs, en el Centre de Simulació de Manresa de la UVIC-UCC, ara amb la Càtedra de Simulació i Seguretat dels pacients liderada per la Dra. Gomar. I a les consultes dels centres de salut i dels sociosanitaris i salut mental on els metges col·laboradors docents impregnaran del saber fer en aquesta relació substantiva entre el professional mèdic i la persona. La visió comunitària, generalista han de crear el pòsit en els futurs professionals de la medicina. Ser metge en una atenció centrada en la persona, diversa, no en la malaltia.

I avui, ens recorda el Dr. Campistol, els metges han de tenir coneixement de com la mobilitat de les persones i de les matèries, fan que les patologies globals siguin locals i com caldrà tenir en compte els efectes del canvi, crisi climàtica en la salut de les persones i la societat.

El metge/metgessa ha de saber viure en les incerteses i guanyar autoritat, seguretat, lideratge des del professionalisme. Les Facultats de Medicina i els estudis de postgraus, MIR, i la formació contínua han de revisar si estem preparant als futurs metges davant els canvis de la societat del present i del futur. La ciència, l'humanisme i la tecnologia han d'anar junts per poder ensenyar l'ofici de ser metge el segle XXI.

A Vic, com recorda el Dr. Arimany, president de la Fundació de la Facultat de Medicina de la UVIC-UCC, som hereus d'una llarga tradició universitària, des del segle XX, on el coneixement de la filosofia, de les matemàtiques formava part de la vida de la ciutat. Gerbert d'Orlhac, que va ser el Papa Silvestre II, occità, va estudiar a Vic amb el bisbe Ató. Els nostres metges han de poder tenir una formació renaixentista.