Del 12 de desembre al 9 de novembre i després al 27 de setembre. Qui dia passa any empeny o qui mesos passa la independència empeny. Be, el moviment ve de baix i quan ha arribat a dalt ha de tornar a baix per fer endreça a dalt. D’ acord, mentre tant podem anar llegint les propostes de constitució catalana i si s’ escau fer-hi esmenes. I pensar si volem que el català sigui la llengua oficial del nostre país (quina ha de ser si no?), o com volem articular la democràcia participativa o com ha de ser la llei electoral…Tenim al davant la possibilitat real de construir un nou estat, la més gran de les propostes de regeneració democràtica.

Durant els set mesos que precedeixen les eleccions plebiscitàries hi veurem de tot. De com la corrupció del sistema polític hereu del franquisme s’ utilitza a Catalunya per humiliar expresidents, i la seva humiliació més que crear enuig, constata el fracàs de la Catalunya autònoma, on el processat no pot defensar-se en la llengua pròpia malgrat les desenes d’anys d’immersió lingüística. I els que treballen per Espanya voldran crear l’estat d’opinió, que amb aquests corruptes no val la pena emprendre cap viatge, però nosaltres ens mantindrem impermeables a la corrosió de les seves paraules.

Veurem els enfrontaments entre CiU i ERC a les municipals, entre CDC i Duran, veurem com el llenguatge dels partits anorrearà els objectius sobiranistes. I ens diran que, amb aquests líders que no s’ entenen no val la pena voler ser un estat lliure. I diran que CDC no es treu de sobre en Duran i que diu voler la independència però fa el contrari i diran que ERC prioritza l’eix social perquè si no se la mengen la multitud de partits que competeixen per ser més d’ esquerres. I veurem com aquests partits es fragmenten i pacten i llueixen titulars per demostrar qui te els postulats més socials, menys nacionals, que sempre son espanyols. Veurem com festegen la CUP, l’esquerra inequívoca i compromesa. Veurem com ens diran “mejor juntos, unidos, confederados", ..I nosaltres ens mantindrem permeables als fets i menys a les paraules.

Veurem astorats com ens diuen que gràcies als diners d’ Espanya no estem a la misèria, i la nostra autoestima tornarà a trontollar però tornarem a rellegir els múltiples estudis que avalen la viabilitat econòmica de Catalunya. I mentre els nostres partits no es posen d’acord en el full de ruta, ells treballen des de tots els àmbits opacs de l’ estat per rebentar el procés, per detenir suposats anarquistes, per intoxicar, mentir.

Passi el que passi, tenim 7 mesos per no mirar enrere, per créixer en autoestima, per convèncer als veïns, per preparar-nos per votar sí a aquell o aquells programes que diguin quan trencarem amb Espanya. I tornarem a patir per poder vèncer.