Dimarts que ve, el PP ha convocat tots els seus barons, baronesses, comtes i comtesses per fer una mena de catarsi col·lectiva. Fins a 600 dirigents del PP estan citats, poca broma. De quòrum n'hi haurà. I sembla que de ball de bastons, també. Perquè ja se senten sorolls de sabres pels passadissos populars. Hi ha sabres apuntant a la número dos del partit, de Cospedal. Hi ha sabres apuntant a la número dos del govern de l'Estat, Sáenz de Santamaría. I hi ha sabres apuntant directament al número u, Rajoy, que d'aquests sempre n'hi ha.

L'aquelarre popular no només promet pel soroll de sabres. També promet pels precedents. L'última gran cita de tota l'aristocràcia popular va acabar amb en Rajoy sentenciant que "el cas Bárcenas serà, en breu, història passada". Així parlava el número u l'abril del 2013, en plena tempesta Bárcenas. I no cal estar gaire al dia per concloure que Rajoy la va vessar amb el seu pronòstic.

El cas Bárcenas està més expansiu que mai. El número d'imputats del PP no para de créixer i les perspectives polítiques i electorals no paren de baixar. Si no fos així, no hi hauria aquelarre, vet-ho aquí. Malauradament, però, no hi ha gaires motius per pensar que aquest cop Rajoy afinarà més en el seu pronòstic. Això sí, els intents per intentar acostar la realitat als desitjos són constants.

Aquesta setmana hem vist com la justícia ajornava el segon judici de la Gürtel. Que el judici afectés seriosament el ja tocat PP valencià és casualitat. I que l'ajornament s'hagi postposat fins després de les eleccions municipals també és casualitat. És el que té la justícia espanyola: moltes casualitats, que mai, mai dels mais, són causalitats.

Que hi hagi centenars de càrrecs imputats tampoc no és un problema. Només al País Valencià es compta que hi ha una cinquantena d'imputats que continuen en els seus càrrecs municipals. I a les Corts Valencianes, el PP hi ha arribat a tenir fins a deu diputats imputats. Per no parlar de Madrid, o de Castella... O de Catalunya.

A Catalunya, mentre Rajoy estarà arengant els seus barons, al Parlament s'hi escoltarà el CD de la Camarga, amb la gravació de la conversa entre Alícia Sánchez-Camacho i Maria Victòria Álvarez. Una audició que serà la prèvia de la compareixença de la presidenta del PP davant la comissió d'investigació, divendres, tancant la setmana.

Sánchez-Camacho ja ha aconseguit escapolir-se molts cops de l'escomesa de la Camarga. Per tant, tot apunta que ho tornarà a fer. De la mateixa manera que Rajoy tornarà a tancar el seu aquelarre amb un pronòstic triomfant. Les posades en escena les fan bé. Tenen bons decoradors i tenen també un exèrcit d'apuntadors entregats a la causa. El risc de tot plegat és que l'excés d'instint de supervivència pot portar un partit a creure que la veritat és pura conspiració i que la fantasia és la realitat autèntica. I això, en psiquiatria té un nom: paranoia. Tornant de la Setmana Santa, doncs, arribarà la setmana paranoica.