L’assemblea de Procés Constituent ha deixat Iniciativa i Podemos a cara descoberta. O, com dirien en castís de Russafa, amb el cul destapat. Els adherits de la plataforma que lideren Arcadi Oliveres i Teresa Forcades es va decantar dissabte passat per no presentar-se a les eleccions del 27 de setembre dins la marca Catalunya Sí que es Pot. Una decisió que han pres contra el parer de la mateixa Forcades i davant la contrarietat de Dolors Camats, que ja donava per descomptat el suport dels independentistes.

Procés Constituent ha estat a l’ajuntament de Barcelona la coartada necessària per mantenir l’ambigüitat nacional de l’artefacte que han muntat Podemos i Iniciativa. Òbviament cap d’aquestes dues forces són independentistes. Iniciativa es presenta a favor del dret a decidir –i amb aquesta premissa va acompanyar Esquerra Republicana, Convergència i Unió i la CUP– fins a les urnes de la consulta del 9 de novembre. Però l’acompanyament se’ls va anant fent incòmode. Joan Herrera va sortir disparat de la cimera del Palau de Pedralbes. Les discrepàncies entre Artur Mas i Oriol Junqueras li van donar l’excusa per evitar-se noves fotografies de grup on sempre els ecosocialistes apareixien amb cara de pomes agres. Iniciativa va arribar a la consulta sola, a repèl i a contrapèl. Després, se’n va desentendre del tot i va centrar-se en les seves autèntiques preocupacions.

Pel que fa a Podemos, encara no s’han acabat d’aclarir. El seu líder “nacional”, Pablo Iglesias, va començar acceptant el dret a decidir de Catalunya i reivindicant a pit obert les urnes al carrer el dia 20 de novembre. Però després tanta seguretat es va anar aigualint i el mateix Iglesias va condicionar el dret a decidir dels catalans al dels espanyols, dins un procés de reforma constitucional. Com fa el PSC. És a dir, no res. Ara els seus dirigents catalans han tornat a apel·lar el socorregut dret sense gaire convicció. Igual que Iniciativa, Podemos supedita l’anhel de tants i tants catalans a altres “prioritats” que els motiven molt més i que els deixen menys en evidència.

Procés Constituent havia estat, doncs, fins ara, la crossa útil que salvava la situació a Podemos i Iniciativa. Amb ells, que hi pinten ben poca cosa, als grans enginys electorals d’aquests dos partits, Barcelona en comú o Catalunya sí que es pot es poden presentar a les eleccions demanant el vot de l’esquerra independentista. La decisió de l’assemblea de Procés Constituent deixa les coses netes i clares. A un costat hi ha els qui proposen la independència. A l’altre, els qui la rebutgen de ple o els qui tenen altres prioritats, com ara fer fora “la dreta” del poder. Una “dreta”, per cert, que, com a tal, ja no es presenta a aquestes eleccions. La intenció, doncs, és més confusa encara i debades.

Són necessaris Iniciativa i Podemos en el procés de “desconnexió” que pot viure Catalunya si Junts pel sí i la CUP obtenen la majoria absoluta? I tant! Al Parlament hi haurà vots clarament hostils –com els del PP, el PSC i Ciutadans– i uns altres de més dubtosos –els d’Unió i els de Catalunya Sí que es Pot. No se’n pot rebutjar cap, de suport. Com més diputats s’apleguen en les grans votacions, més possibilitats tindrà el gran anhel de concretar-se. Però per això mateix el punt de partida ha de ser diàfan. El 27 de setembre tothom ha de saber si el seu vot porta cap a la independència o cap a la dependència, per molt camuflada que es vulgui presentar. Aquesta és la gran priopritat.