El silenci calculat del president de la Generalitat permet que els dirigents del PP i dels partits unionistes consideren superada la consulta del 9 de novembre. En la celebració hispanòfila que ahir els va unir a la plaça de Catalunya de Barcelona tant Alícia Sánchez-Camacho com Albert Rivera van proclamar amb contundència que “el referèndum no es farà” i van exigir a Artur Mas, una vegada més, que convoqui eleccions.

Aquesta seguretat, reforçada per la falta de resposta, desconcerta els sobiranistes. Mentre l’Assemblea i Òmnium engroguien ahir les façanes de les cases de Poblenou del Delta, com si l’acció administrativa complís els requisits i els terminis previstos per poder arribar amb solvència i garanties al 9-N, els informatius de les televisions espanyoles constataven que la Generalitat mantenia suspeses totes les decisions que justificarien la campanya civil.

La situació és certament estranya. N’hi ha que afirmen que el president de la Generalitat es limita a guanyar temps per trobar la fórmula que permeti  un nou consens. Un acord entre Convergència, Unió, Esquerra, Iniciativa i la CUP que pugui substituir la votació del 9 de novembre.

Uns altres, però, comenten que Artur Mas està treballant una alternativa que comporti votar “sense totes les garanties”. Aquesta indeterminada solució mantindria encara lligat el bloc pel dret a decidir. No es tractaria d’una consulta amb les condicions que han definit els dirigents d’Iniciativa, però almenys permetria una certa escenificació. La recepta és complicada. Com es pot esquivar tot l’artefacte legal de l’Estat sense implicar-hi funcionaris i recursos de la Generalitat o dels ajuntaments?

L’espera es podria eternitzar si no fos perquè aquesta mateixa setmana quedarà descartada una consulta convencional. Sigui com sigui, només queden dues opcions sensates si no es vol tancar aquesta fase amb un fracàs. La primera és trobar realment la manera de fer efectiu el dret de vot dels catalans amb un mínim de solvència. Serà difícil. Més enllà dels ressorts administratius necessaris, l’opció unionista no s’implicarà en la campanya. Els defensors de mantenir Catalunya unida a Espanya no participaran de cap fórmula substitutiva. Aquest obstacle sembla ser el més irresoluble de tots. La segona és pactar l’alternativa. Que siguin tots els partits sobiranistes els que consideren inviable qualsevol succedani i els que anunciïn una alternativa diferent. Mentrestant, el silenci alimenta la incertesa.