He seguit la via catalana per TV3, la baula més determinant de l'èxit indiscutible de la cadena independentista. No l'única, per descomptat, però si la màquina mobilitzadora indispensable d'un sector social cada cop més potent. Tanmateix, el factor més rellevant de la Diada, dominada per la participació de centenars de milers de catalans en la nova manifestació convocada por l'Assemblea Nacional Catalana, és la conversió d'aquesta entitat en un subjecte polític de primer ordre, capaç d'advertir al president de la Generalitat dels perills d'un canvi de ritme de les previsions del pacte CiU-ERC, el pla exprés.

El carrer ha tornat a parlat i ara la política ho ha d'interpretar, si pot ser, sense caure en el parany d'atribuir als manifestants més representació de la que tenen, que és molt gran, per cert; ni molt menys repetir l'error d'ara fa un any quan Mas va qualificar els assistents a la concentració de bons catalans, suggerint una altra categoria poc afalagadora pels absents. Catalunya presenta una mapa complex de ciutadans que volen un procés sobiranista accelerat, uns altres que hi són en contra radicalment, uns tercers que no acaben de veure-ho clar i la resta que esperen pronunciar-se en el seu moment. Tots catalans i tots pendents del seu govern.

La legalitat, com a precepte, condiciona moltes sortides, però sembla la via triada pel president Mas, una decisió embolcallada de declaracions d'intencions de que res ha canviat,  per apaivagar momentàniament  el possible desencís dels sectors més impacients. Caldrà veure l'efecte de la jornada en ERC per poder avaluar el futur dels propòsits del líder de CDC.

Els catalans ens mereixem sinceritat per part dels nostres governants i polítics en general. Això vol dir transparència en els terminis i en la formula de l'exercici de la sobirania, així com claderat en els bjectius del procés i en les possibilitats reals de portar-lo a bon port. Naturalment, les conjuntures polítiques poden variar i amb elles els interessos a curt termini, però una sobredosi de decepció a tanta mobilització podria traduir-se en radicalitat.