1. Una mala traducció francesa d'un antic topònim basc ha fet conèixer aquest lloc com a Illa dels Faisans, tot i que mai n'hi ha hagut cap. Es tracta d'un minúscul illot ovalat, enmig del riu Bidasoa, de 215 metres de llarg per 38 d'ample, ple de bardisses, maleses i unes desenes de pollancres. Un monòlit hi recorda l'infame Tractat dels Pirineus, signat allí, que ens partí el país, el 7 de novembre de 1659. El cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne hi representaren Lluís XIV i Luis Méndez de Haro i Pedro Coloma hi acudiren en nom de Felip IV, el qual no consultà les Corts Catalanes per escapçar-ne el comtat del Rosselló i part del de la Cerdanya.
 
Si bé l'illot havia pertangut al municipi guipuscoà d'Hondarribia, actualment aquest és el condomini més petit del món, ja que Espanya i França s'hi alternen la sobirania. Durant sis mesos és territori espanyol (de febrer a juliol) i els sis següents passa a ser francès (d'octubre a gener). De fet, però, són els municipis bascos d'Hendaia i d'Irun els que en comparteixen la gestió o administració, successivament. Aquest tan singular règim políticoadministratiu es va acordar el 1866. L'illa també és coneguda, en basc, com Konpantzi, i, en francès, amb el nom d'Île de la Conférence o Île de l'Hôpital.
 
2. L'antiga ciutat alemanya de Königsberg, on nasqué i visqué el filòsof Immanuel Kant, és avui Kaliningrad, capital de la província russa del mateix nom. Amb una població de mig milió d'habitants, Kaliningrad, situada a la vora de la mar Bàltica, és, a tots els efectes, territori rus, envoltat per Polònia i Lituània, sense continuïtat territorial amb la resta de Rússia. Aquest indret de 225 quilòmetres quadrats està totalment envoltat, doncs, per dos estats de la Unió Europea i pertanyents a l'OTAN.
 
Com a ciutat alemanya, durant la II Guerra Mundial va ser durament castigada pels bombardeigs britànics, el 1944, i la primavera de l'any següent fou assetjada per l'exèrcit roig. Gairebé cent mil soldats alemanys hi van ser fets presoners, entre els quals alguns d'alta graduació com ara quatre generals. A la conferència celebrada a Postdam, el 1945, les forces aliades acordaren de traspassar la ciutat i el seu entorn a la Unió Soviètica, a la qual va ser annexionada. Un any després, el nom de la ciutat de Königsberg es transformà en Kalinningrad, com a homenatge al polític soviètic i revolucionari bolxevic Mikhail Kalinin.

3. Baarle és un poble neerlandòfon, amb una població que supera lleugerament els 10.000 habitants, integrat per dos municipis: Baarle-Hertog (conegut també per Baarle-Duc) i per Baarle-Nassau. El primer és un municipi belga de la província flamenca d'Anvers, que limita al nord amb Baarle-Nassau, municipi holandès de la província del Bravant Septentrional, amb el qual comparteix una frontera d'allò més envitricollada i complexa, els orígens de la qual cal anar a cercar-los a l'edat mitjana. El 1995 se'n van establir els límits actuals, tot i que no se'n van simplificar les dificultats i incongruències de la situació actual.

Baarle-Hertog és format per 22 enclavaments belgues situats en territori holandès, mentre que Baarle-Nassau compta amb vuit petits enclavaments en territori belga. Aquesta circumstància, dona lloc a una gran quantitat de situacions d'excepcionalitat que poden fregar el ridícul. No sols Baarle té dos ajuntaments, sinó també dues comissaries de dues policies diferents, dos cossos de bombers, dos codis postals distints, etc. Els capricis d'aquesta frontera discontínua afecten, directament, la vida quotidiana dels que hi viuen, de manera que alguns domicilis es troben dividits entre els dos estats, pertanyent una part de la casa a un país i la resta a l'altre. Els edificis poden dur més d'un número, si bé és la porta d'entrada el que en determina el país de residència, circumstància que ha permès, en molts casos, poder decidir de quin estat es vol formar part i on beneficiar-se d'una fiscalitat millor, simplement traslladant la porta d'entrada uns metres més amunt o més avall.

Com que el pa belga és millor i el preu de la benzina i del menjar són més econòmics a Holanda, a la part belga només hi ha fleques, però no pas supermercats, els quals es troben tots a la banda holandesa. La divisió de Baarle, en dos estats, comporta que les lleis de l'un no tinguin cap validesa en el municipi de l'altre. En ser un xic més permissiva la llei d'horaris comercial belga que no pas l'holandesa, sovint els bars i restaurants, a partir de certa hora, traginen taules i cadires a la banda belga per no incórrer en cap il·legalitat i aprofitar així millor el temps permès d'obertura i atenció al públic. Tot i que el sentit comú aconsellaria una administració única i operativa sobre tot el territori de Baarle, ara i tant els senyals fronterers en formen part del paisatge i es fan ben visibles al bell mig de carrer, a les voreres i, fins i tot, a les parets exteriors dels edificis.

4. A només 25 kms de la costa sud de Terranova, al Canadà, hi ha Saint Pierre et Miquelon. Es tracta de dues illes principals i una desena d'illots, de gairebé 250 quilòmetres quadrats en total, amb una població de 7.000 habitants, la majoria dels quals residents a Saint Pierre, la capital. Aquest arxipèlag minúscul és l'únic vestigi del que fou l'antiga colònia de la Nova França, té l'euro com a moneda i el francès hi és l'única llengua oficial. Avui forma part de França, amb l'estatus de col·lectivitat d'ultramar, però no pertany a la Unió Europea. Bona part de la població depèn laboralment de l'administració francesa, de la qual arriben subvencions directes per al manteniment de la població resident, en uns territoris majoritàriament pantanosos on l'agricultura i la ramaderia tenen un pes limitat i la pesca hi ha conegut un gran retrocés.

Els habitants actuals són els descendents dels emigrants bascos, bretons i normands, sobretot pescadors, que hi arribaren segles enrere, així com dels acadians que s'hi establiren cap al 1763. Els acadians, minoritaris avui, representen l'arrel més antiga de la població actual. Molts acadians, descendents dels residents en els assentaments francesos fundats a l'extrem nord-est del continent americà, es van veure forçats a emigrar a Louisiana, on deixaren l'empremta de la llengua. Pel que fa a la població d'origen basc, originària de la zona de Lapurdi, aquesta va conservar la seva llengua fins a principis del segle XX i, justament, el nom de l'illa de Miquelon deriva del basc Mikel, ja que els pescadors de Donibane Lohizune n'eren els usuaris habituals. És per això que la bandera de Saint Pierre et Miquelon incorpora la ikurriña, al costat de la bandera bretona i la de Normandia, com a testimoni dels orígens dels seus habitants.