Dimecres històric. David Fernàndez enceta el discurs al Parlament citant Salvador Espriu: “Imposaràs la veritat fins a la mort sense l’ajut de cap consol”. I acaba tornant al poeta: “Que no sigui decebuda la nostra esperança, que no sigui escarnida la nostra confiança: així molt humilment ho demanem”. El president Artur Mas replica: “No sé si Salvador Espriu subscriuria la seva intervenció”. I retreu a la CUP que és molt fàcil instal·lar-se en la denúncia sense aportar solucions. Com a resposta, Fernàndez es treu un altre poeta de la butxaca: “De qui no tinc dubtes és de Pere Quart, que va ser el primer a rebutjar la medalla d'honor de la Generalitat”. En tria aquests versos: “Però l'aire és confús, estantís: d'una pau corrompuda, d'una pau corruptora, tan injusta, fundada en la por d'un ordre incivil que ens esprem a profit dels Altíssims Senyors que l'imposen”.

Al vespre, a l'acte d'obertura de l'Any Espriu, Artur Mas es pregunta “com veuria Salvador Espriu el procés que està seguint Catalunya”. Què en pensaria l'autor de “La pell de brau”, amb aquelles crides a Sepharad, amb aquells “fes que siguin segurs els ponts de diàleg”. Segons el president, hauríem de deixar-nos il·luminar pel compromís ètic espriuenc. “Salvar els mots i servir el país és una bona guia per a nosaltres. I ara que Catalunya comença un viatge, ens hem de proveir de bones guies”.

Mantinguem-nos fidels per sempre més al servei d'aquest poble, d'acord. I deixem-nos guiar per la poesia, això també. Un altre poeta compromès, Miquel Martí i Pol, ens convidava a fer “algun gest desmesurat, alguna sublimitat que capgirés la història”. L'estem fent, ves per on. I finalment ja podem donar la raó al de Roda de Ter: “Serem allò que vulguem ser”. Ara només caldria que una majoria de catalans volguéssim ser responsables de nosaltres mateixos. Fa massa que sabem que Sepharad no escolta, que els ponts de diàleg s'han esfondrat i, sobretot, que no podrem mai ser si no som lliures. Visca el present històric i poètic.