Sobre el dret a decidir

27 de març de 2011
S’apropa el 10 d’abril i les posicions entorn la legitimitat de la consulta plantejada a la ciutat de Barcelona sobre el dret a l’autodeterminació s’enfronten cada cop més: que la nació catalana té dret a decidir el seu destí i que aquí no existeix més nació que l’espanyola són els dos extrems d’aquesta corda tibada, on també hi ha qui opta pel fuet de la indiferència, real o simulada i qui parla d’un estat federal on independentistes (d’aquí i d’allà) i espanyolistes (d’aquí i d’allà) es puguin sentir còmodes. Mentrestant, el Parlament declara per enèsim cop, i sempre sense unanimitat, que el dret a decidir de Catalunya és tan sagrat com Déu per als creients.

Impossible solució per a un suposat dret col·lectiu (sigui espanyol, català, barceloní o aranès) de decidir. Qui reconeix com a sagrat el dret de la nació espanyola de mantenir-se indivisible defensa que el referèndum de desembre de 1978 d’aprovació de la Constitució on s’estableix l’estat de les autonomies del que Catalunya és part, es va fer a tota Espanya, perquè Espanya preexisteix. Igual que ara a Barcelona es planteja l’autodeterminació de Catalunya, perquè es considera Catalunya una realitat preexistent.
 
Per afirmar la nació pròpia és necessari negar l’altra, almenys com a integradora de la que es reivindica. Aquesta és la misèria actual d’Europa i aquesta és la raó de la feblesa constant d’Espanya i crec que també de la sempre postposada independència de Catalunya. Vull pensar que la majoria ja intueix que la primera i verdadera nació és la persona; que és cada persona concreta qui pot decidir en cada moment de la seva vida, conscientment i responsable (que vol dir assumint les derivades de la seva decisió) quin vol que sigui el seu destí. Per això jo vull saber què volen les persones concretes, la gent que viu a Catalunya, sigui d’aquí o d’allà, amb un mínim d’edat suficient per optar, respecte a la qüestió plantejada i a tantes altres que es puguin formular, sobretot si es fa amb més honestedat de la que envoltà, en el seu moment, el referèndum de l’OTAN.