Està sobredimensionada TV3? Sí, tant en nombre de treballadors com en salaris. El món audiovisual ha evolucionat molt tecnològicament i si avui s'hagués de fer la televisió nacional de bell nou les seves dimensions serien, segur, més petites, sense merma de la competitivitat.

TV3 ens costa més del que val? No, al contrari, TV3 val moltíssim més del que ens costa. Intenteu posar preu al valor social, cultural i lingüístic de TV3. Intenteu posar preu al lideratge dels TN, intenteu posar preu als grans documentals en prime time, intenteu posar preu a l'invent d'una ficció televisiva popular catalana, intenteu posar preu al Club Super 3 i els milions de nens que n'han format part, intenteu posar preu a l'aportació del 33 a la percepció de modernitat de la creació cultural autòctona, intenteu posar preu a l'aportació de TV3 a l'emergència, via coproduccions, d'un cinema català modern i cada cop més competitiu, intenteu posar preu a tot això i tantes coses més. Malgrat estar sobredimensionada, TV3 ens surt molt barata.

Qui ha sobredimensionat TV3? Els partits polítics, a través dels seus representants en els òrgans de govern de la CCMA, escollits per estricta quota partidista. Són ells els que any rere any han anat aprovant els pressupostos de la televisió pública i han permès la creació de capes superposades de càrrecs molt ben pagats que no se sabia ben bé què feien. Els sous dels treballadors que s'han filtrat formen part dels pressupostos que s'han anat aprovant els darrers 30 anys, amb el vot dels representants de CiU, PSC, ERC, ICV i el PP, amb diferents combinacions segons el moment polític i les majories de torn. En aquest sentit, és sagnant veure ara els palmeros de l'actual Govern criminalitzant els treballadors de TV3 pels seus salaris: com si se'ls haguessin posat els mateixos treballadors, els seus sous! Per cert, no consta que cap dels partits d'esquerres presents en el Consell de la Corpo durant tots aquests anys, ni ERC, ni el PSC, ni tampoc ICV que l'altre dia va enviar una diputada megàfon en mà a la concentració dels treballadors, hagin renunciat mai a la seva quota política dins del Consell, ni hagin protestat mai pels espectaculars salaris de l'estructura directiva de la tele... ni tampoc pels espectaculars salaris dels seus representants en el consell de l'empresa, of course. Molta pornografia política, hem vist aquests dies.

Són uns privilegiats, els professionals de la Corpo? N'hi ha que sí i n'hi ha que no. I el tema no té relació amb els salaris sinó amb l'actitud i el rendiment. Hi ha treballadors de la casa amb salaris molt alts o normals o baixos que es guanyen el seu sou sobradament perquè són un exemple d'entrega, professionalitat, creativitat i compromís amb el projecte. Són gent que en el sector privat guanyarien igual o més. I n'hi ha amb salaris iguals d'alts o normals o baixos que són uns autèntics paràsits i uns galtes que en qualsevol empresa privada ja haurien estat acomiadats. I dins de la tele això ho sap tothom. Tothom és tothom. Em revolta que les retallades salarials no ho tinguin en compte i tractin igual el bon professional i el gandul.

Està amenaçat, el model de televisió pública? Sí, però no per les retallades, o no principalment per les retallades. La prova és que amb una subvenció del Govern un 35% inferior al dels anys de la bombolla i uns ingressos per publicitat un 50% inferiors als dels anys de la bombolla, TV3 continua essent líder i la seva programació no s'ha vist alterada en allò substancial ni ha perdut el seu caràcter de servei públic. Això demostra dues coses: que a TV3 ja s'hi ha retallat moltíssim, en contra del que alguns volen fer creure, però també que realment hi havia molt a retallar sense posar en perill els trets bàsics del model.

No, allò que amenaça principalment el model no són les retallades sinó altres decisions molt més estratègiques, com ara l'externalització del departament comercial (en vaig parlar fa mesos en aquest article). Una externalització que ERC va intentar aturar amb una iniciativa parlamentària que va ser tombada amb els vots de CiU, del PP i, atenció, del PSC,  que encara no ha estat capaç d'explicar el motiu del seu vot, ni tampoc el motiu pel qual qui va defensar aquest vot des del faristol va ser Maurici Lucena i no la diputada encarregada del tema, Núria Parlon. Potser no s'hi va veure amb cor? I és que aquell dia molts diputats del PSC, molts, van assistir estupefactes (però sense denunciar-ho) a la decisió de la direcció del grup sobre el tema després de rebre la pertinent trucadeta de Madrid. Pere Navarro, ens ho expliques?