Neus Català va néixer als Guiamets, al sud del Priorat, fa més d’un segle. La seva era una família pagesa, d’esquerres, republicana. Va anar a l’escola del poble fins als 14 anys i després va estudiar per infermera. Poc abans del començament de la Guerra Civil, es va afiliar a les recentment creades Joventuts Socialistes Unificades (JSUC).

Neus Català va passar bona part de la guerra exercint d’infermera a Premià de Dalt. Durant aquest temps es va fer càrrec de prop de dos-cents infants orfes, als quals, amb l’avanç feixista, va traslladar a l’altra banda de la frontera. Ja a l’exili, i després de l’esclat de la Segona Guerra Mundial, aquella infermera dels Guiamets es va integrar al maquis contra els nazis.

Neus Català va ser detinguda per la policia alemanya l’11 de novembre del 1943, juntament amb el seu company Albert Roger, a qui ja no veuria mai més. La Neus va passar dos llargs mesos de tortures a la presó de Llemotges abans de ser traslladada a diversos camps nazis, com el de Ravensbruck, al nord d’Alemanya. Allà va conèixer el fred, la pudor, els polls i les rates. Allà va veure morir dones de gana, electrocutades, gasejades, penjades en ganxos de carnissers o pels cops de bastó d’aquella colla de criminals. Allà va patir humiliacions que cap de nosaltres no pot ni tan sols imaginar.

Neus Català va sobreviure al camp de Ravensbruck. I també al de Hollenstein, sempre amb aquella olor de carn cremada. Carn cremada de comunistes i burgeses, de socialistes i intel·lectuals, de gitanes i testimonis de Jehovà. I després de sortir-ne amb vida, i vençut el nazisme a la Segona Guerra Mundial, va continuar la lluita contra el franquisme i per una societat més justa i més lliure.

Neus Català, amb 102 anys i amb el pes de la història carregat sobre les seves espatlles, va anar a votar el passat 1 d’octubre al seu poble dels Guiamets. Com tants i tants catalans i catalanes que van voler exercir el seu dret a decidir lliurement el seu futur. Dies després, el portaveu del partit Popular, Rafael Hernando, qualificava de nazis els organitzadors de l’aturada general i del referèndum i, de retruc, les persones que hi van participar. Davant de la grandesa, la dignitat i la coherència de Neus Català, la petitesa, la mesquinesa i l’estupidesa de Rafael Hernando i els seus. Sobren les paraules.

•    Si algú de vostès vol conèixer més la vida de Neus Català, que no es perdi l’excel·lent obra Un cel de plom, de Carme Martí (Ara Llibres). Pel que fa a Rafael Hernando, millor que no en coneguin res. La merda, si es mou, fa més pudor.