​Sobreviure (o no)

08 d’abril de 2019
Les properes eleccions seran crucials per a Catalunya. No només les del 28-A, sinó les dels propers anys. Uns quants anys, probablement. Crucials, en el sentit de tenir o no unes certes probabilitats de sobreviure com a nació, ni més ni menys.

El mateix espanyolisme que, durant tots els anys del pujolisme, del postpujolisme i de l'inici del procés, va reaccionar a la defensiva a les demandes catalanistes, limitant-se a no intentar perdre posicions (o no massa), ara ha passat decididament a l'ofensiva. L'objectiu, clar i diàfan: fulminar primer l'autogovern i, després, en un pla a llarg termini, laminar un per un tots els factors que encara donen una mica de sentit a dir-se català. Començant per la llengua. 

Aquest no és un pla eteri. Són mesures concretes contemplades, negre sobre blanc, en el programa electoral del PP. Del de Vox, que dedica els seus primers sis punts a Catalunya i als seus projectes recentralitzadors, ja no cal ni que en parlem. I menys encara de Cs -l'autèntic perill-, un partit dissenyat expressament i explícitament per atacar tots aquells consensos que semblaven intocables a Catalunya en qüestions crucials. Començant, també, per la llengua. 

L'objectiu és clar, i ja l'explicita el nacionalisme espanyol més desacomplexat: evitar que arribi un altre octubre. I aquests tres partits, tots tres o algun d'ells, junts o per separat, governaran en algun moment dels propers anys a Espanya. No és una possibilitat, és una certesa. I més valdrà estar-hi preparats.

Preparats, com? Com els catalans sempre han fet front a les pitjors amenaces: amb unitat d'acció -que no vol dir llistes úniques-. Amb consensos amplis, que incloguin els no independentistes en allò més fonamental -com ara, un altre cop, la llengua-.

I fa de mal dir-ho, ara que la penúltima moda de l'independentisme és menystenir les eleccions espanyoles -per espanyoles, per autonomistes i per pantalla passada-, però un nombre important de representants electes que tinguin ben clars aquests consensos, doncs mira, francament, tampoc no aniria malament.