Estem arribant al final del camí. Les cartes estan sobre la taula. Amb pocs mesos l'Estat espanyol ha passat del “aquí no passa res” a cridar els ambaixadors per donar-los instruccions perquè els seus països no prenguin partit a favor de la independència de Catalunya, ans al contrari, cal que els seus màxims representants polítics avisin els catalans de totes aquelles desgràcies que els cauran a sobre si s'atreveixen a continuar amb la seva irresponsable decisió de votar per poder decidir, democràticament, el seu futur.

Les cartes estan sobre la taula i l'Estat juga les seves. Hauria pogut jugar les cartes de la seducció o, si més no, les cartes per demostrar que és un estat democràti, que accepta les diferències i les considera l'expressió d'una riquesa i no les veu com una anomalia que cal combatre. Però no. Fent ús d'una violència atàvica ha decidit jugar les cartes de la por, de la intolerància, de la repressió. Rajoy ofereix diàleg sense límit de temps, precisament per guanyar temps. Perquè, ara mateix, l'actitud responsable, ferma, tranquil·la i insubornable d'una gran majoria de catalans ha deixat el govern del PP en estat de xoc i, a través de totes les seves actuacions, ens ofereix la cara més agressiva, homogeneïtzadora i injusta. Llei Wert, pressupostos, actuacions contra la llengua. Realment, és curiosa la manera que té Espanya de fer-se estimar i de demanar que continuem caminant junts, uns amb AVE i els altres a peu i amb una cama lligada.

De l'actuació de l'Estat es desprèn, però, una conseqüència positiva. No hi ha cap possibilitat que qualsevol tercera via tingui la més mínima possibilitat d'èxit. Ja es poden anar trobant en Duran, la Camacho i en Navarro al voltant d'una taula, amb arròs caldós o sense. Els seus referents a Madrid els diuen ben clar que només en preveuen una, de via. La via de la Constitució i, en cas que aquesta permetés alguna interpretació no desitjada, per això hi ha el Tribunal Constitucional.

Molt bé. Doncs nosaltres, a fer via amb l'objectiu de poder votar tan aviat com sigui possible. Volem exercir el dret democràtic de votar. Volem poder contestar “sí” o “no” a una pregunta clara que permeti comptar-nos. Volem saber i fer-ho saber al món quants catalans i catalanes volem un estat català independent i quants volen continuar formant part de l'Estat espanyol amb totes les conseqüències.

A tots aquells que pregunten si ho tindrem fàcil els hem de dir que no. El repte que tenim plantejat és de primera magnitud. Ens posaran pals a la roda des de fora i des de dins, com ara, però cada vegada més intensament. Haurem de ser capaços de resistir, d'aguantar la pressió fins que calgui. Haurem de superar incerteses, mantenir-nos junts i explicar als nostres conciutadans que necessitem la seva força i el seu compromís. Patirem però, si ho fem bé, guanyarem.