Els periodistes ens podem mullar políticament? Podem explicar que hem fet un #novullpagar? Podem donar suport a manifestos a favor o en contra de segons què? O hem de fer veure que som apolítics, que no conduïm ni tenim dilemes cívics i que només firmem aquells manifestos que generen tant consens que no caldria ni fer-los? Al Facebook o al Twitter, ens hem de limitar als textos poètics rotllo Quim Nadal (per a qui no el segueixi, ahir escrivia: “El poc brogit urbà encara no pot esmorteir el cant solitari d'un ocell en el jardí minúscul de la placeta”) o podem fer servir sense manies el hashtag #tenimpressa? Tenim prohibit viatjar a mar obert cap a Ítaca o podem cantar ben fort que volem anar més lluny de l'avui que ara ens encadena?

Confesso que el tema em provoca més preguntes que respostes. No tinc gens clar fins a quin punt els periodistes ens podem posicionar sense prendre mal. Tampoc sé gaire com ho hem de fer per aparentar neutralitat els qui, com jo mateixa, ens dediquem sobretot als gèneres d'opinió: cròniques, contracròniques, articles i tertúlies. En Puyal o el Pou són culers i retransmeten els partits del Barça amb tanta alegria com professionalitat, però una cosa és la pilota i una altra, la política.

Un col·lega està convençut que com menys ens mullem, més credibilitat tindrem el dia que ho fem. Un altre m'argumenta: “Els periodistes que no prenen part en els conflictes no els entenen i no saben explicar-los. Si actues, entres en contradicció o et fas alguna rascada, ja se sap”. I un reporter compromès com Kapuscinski deia que sovint, per tractar de ser objectiu, el periodisme desinforma. A mi em sembla que implicar-te en segons quin assumpte no et farà explicar-lo de forma esbiaixada, més aviat al contrari, però potser els teus caps de secció no pensen el mateix i deixen d'enviar-te a fer cròniques d'autopista si saben que no pagues peatges, o t'impedeixen cobrir el congrés d'un partit si saben que hi simpatitzes.  

Molt em temo que el periodisme com a ofici remunerat té els dies comptats i, doncs, això que em preocupa potser deixarà de tenir sentit aviat. Però avui encara puc dir que em malguanyo la vida com a periodista. En lloc d'esforçar-me a perseguir una objectivitat impossible, crec que prefereixo aspirar a fer honestament la meva feina.