El significat històric de principat l’explica molt bé en Xavier Escura al seu últim llibre (La història indignada dels catalans, Rafael Dalmau editor, 2012). “Principat és sinònim de país lliure (sobirà: en llatí, prínceps), i de rang moral superior a regne com a país conquerit o dominat; el principat és una autoritat o un govern entre gent lliure, mentre que el regne és un govern entre gent sotmesa. Catalunya no va sorgir d’ una conquesta, sinó d’un procés d’independència dels seus antics comtats”. Vam néixer com un país lliure i per això som un principat.

El juliol de 1713 la Catalunya lliure va decidir al parlament, al Saló de Sant Jordi, plantar cara als exèrcits dels regnes de Castella i França. Decisió valenta però amb el resultat de pèrdua de la sobirania 14 mesos després. I hem resistit 300 anys. Dic això perquè em sembla imprescindible per suportar l’últim tram tenir la perspectiva històrica, del temps transcorregut i de les actituds, el coratge d’un poble.

Ara les coses són una mica diferents però en essència no gaire; el nostreparlament fa declaracions de sobirania i tribunals aliens decideixen anul·lar-les. De fet el Tribunal Constitucional espanyol sembla treballar només contra tot allò que articula, legisla el parlament català. Si un parlament legítim no pot fer declaracions polítiques, si no podem convocar referèndums, no estem en un estat de dret i només ens quedarà un camí, la DUI. Però el poble de Catalunya va votar de manera que no hi ha majories absolutes i ara el lideratge li volen donar al Parlament. I és així que anem cremant etapes amb unes forces polítiques que volen i dolen o només dolen.

Amb aquesta relació de forces tot i la majoria sobiranista al parlament, la independència de Catalunya no és a tocar. Caldrà esperar a les properes eleccions en clau plebiscitària, i no sabem quan seran. Per tant calen dues coses principals: per una banda els ciutadans hem de tenir paciència, tenacitat i convicció en que de nosaltres depèn l’alliberament nacional i els governants i el Parlament haurien d’anar enllestint les lleis electorals, de transparència, que posin en evidència la voluntat de servidors públics. És important que durant aquest temps, la conjuntura econòmica i el descrèdit de la política no augmentin la distància entre governants i ciutadans. No cal que s’uneixin els partits, cal que els qui liderin el procés estiguin units amb els ciutadans lliures. Ens agradem més o menys, ho haurem de fer plegats.

Ciutadans del Principat, estiguem alerta, vam néixer lliures i ens ha tocat ser protagonistes del retorn a la llibertat.