Durant molts anys en aquest país les coses s’han cuinat en quatre despatxos i un parell de trucades. N’hi havia prou que un gran diari, una gran entitat financera i un gran despatx d’advocats es posessin d’acord per a que una determinada cosa passés, i la cosa passava. La Barcelona de les 40 famílies (“els 400 que ens trobem a tot arreu”, que deia Millet) ha tingut un plàcid control de la situació i és normal que després de tant de temps s’hagin arribat a creure que són els amos de Catalunya.

Ara les 40 famílies han decidit que la broma ha arribat massa lluny i que el procés cap a l’estat propi s’ha d’avortar. Aquesta setmana hem sabut que Isidre Fainé i el conde de Godó van dinar amb Mariano Rajoy a la Moncloa “para reconducir la situación política”, però no ens calia aquesta filtració per entendre el que està passant: els senyals són pertot.

Estan en el seu dret d’intentar-ho, però tenen un problema: les coses ja no són com eren i ells són antics. En pocs anys les coses han canviat molt a Catalunya: les institucions que abans eren respectades (monarquia, banca, poder judicial, partits polítics) ara són objecte de befa i/o insult popular. El sistema econòmic que ens proporcionava el benestar a una gran majoria ara es mostra impotent, ja no el percebem com una garantia. Els mitjans de comunicació que abans controlaven l’opinió pública estan desbordats per la relació horitzontal que la gent ha establert a través de les xarxes socials (una dotzena de creadors d’opinió independentistes acumulen més seguidors a les xarxes socials que tots els diaris catalans junts). I l’Estat espanyol ha maltractat tant el nostre país que el gruix social del catalanisme ja ha deixat de creure per sempre en la possibilitat d’una Espanya plural i respectuosa on Catalunya es pugui sentir còmoda.

Definitivament, doncs, controlar les coses des de quatre despatxos i amb un parell de trucades (i quatre portades) ja no és possible, o almenys ja no és possible com abans. I per si fos poc, hi ha  Artur Mas. Es pensaven que era dels seus (i probablement durant molt de temps ho va ser), però se’ls ha descontrolat. El dia que Artur Mas va reaccionar a la manifestació de l’11S canviant pacte fiscal per estat propi va fer un acte profundament revolucionari: reconèixer i acceptar que el rumb del país el marca la gent i només la gent. Ens va donar el poder.  

Tenim la gent, tenim una majoria parlamentària i tenim el president de la Generalitat, que per molt sol que estigui i per moltes travetes que li posin alguns dels seus, és el president de la Generalitat. Si no sabem guanyar amb aquestes armes, és que ens mereixem que Catalunya la segueixin manegant des dels quatre despatxos.