"Sortir del Govern és una opció real", assegurava aquest dijous el secretari general de Junts, Jordi Turull, en una entrevista a Catalunya Ràdio. La frase és significativa, perquè dibuixa el terreny de joc en el qual es jugarà el setembre. El debat de política general marcarà el futur del Govern i, en cas que Pere Aragonès no redreci el rumb del procés, el soroll a les files de Junts -en especial al sector liderat per Laura Borràs- hi apareixeran les presses per convocar la consulta a la militància sobre el futur de l'executiu. Cap debat com aquest expressa de manera més diàfana l'existència de les dues ànimes del partit i la manera que tenen d'afrontar les contradiccions que apareixen quan s'arriba a primera fila i s'han de prendre decisions incòmodes.

El debat sobre la sortida del Govern serveix també per calibrar els equilibris interns que ha de fer Turull com a secretari general del partit. De Borràs se n'esperen poques sorpreses: el seu perfil de partidària de la confrontació i de xoc amb ERC s'ha accentuat després de la suspensió al Parlament -avui ratificada-, i està envoltada d'una cúria que, almenys fins ara, ha tingut més prèdica a les xarxes socials que a les votacions internes. Turull, en canvi, forma part d'una altra tradició -sovint menystinguda per alguns dels seus companys de partit, especialment els que fan política des del 2017- i està intentant que Junts sigui un partit previsible, institucional, de qui l'electorat se'n pugui refiar. És probable, per tant, que tingui més feina a l'hora de modular el pols intern sobre sortir de l'executiu que no pas a l'hora d'acordar amb ERC -aviat es veurà amb Aragonès- els propers passos del procés per salvar el debat de política general.

La tasca del secretari general no és precisament senzilla: ha de conjugar l'exigència nacional -enarborada per Borràs- amb l'estabilitat d'un executiu que trontolla sovint pel soroll extern, encara que se'n vulgui aïllar. En altres paraules, ha de tenir controlat el sector més abrandat del partit per evitar al màxim els xoc amb ERC, però al mateix temps ha de ser exigent amb els republicans per fer complir l'acord de Govern i propiciar avenços en el full de ruta. No és cap secret que Turull és partidari de continuar dins l'executiu, i tampoc que Borràs va votar en contra de l'acord de legislatura, com el 17% dels militants de Junts. És en aquest punt que tots dos s'han de preguntar, un cop rebuda l'auditoria del pacte de govern, si val la pena obrir el meló de trencar la coalició.

Per una banda, raons polítiques al marge, hi ha el context econòmic: quina imatge de responsabilitat pot oferir un partit -amb vocació hegemònica i governamental- que deixa l'executiu amb la inflació al 10%, un pressupost que es negociarà a la tardor i un mar d'incògnites sobre l'impacte social de la crisi econòmica? Seria raonable convocar una consulta a la militància sobre sortir d'un executiu del qual el responsable d'elaborar els comptes, Jaume Giró, n'és membre de la direcció? Els consellers del partit són ferms partidari de continuar al Govern -és especialment significatiu que la defenestració de Borràs al Parlament no hagi comportat un trencament a Palau, detall que no hauria de passar desapercebut a la presidenta del partit i al seu combatiu entorn-, i també una part gens menyspreable de la cúpula. Sobretot perquè venen eleccions municipals.

Un dirigent governamental de Junts, precisament, assegurava aquests dies que són molts els alcaldes que li demanen participar en actes de precampanya, i que aquestes peticions no arribarien en cas de sortir de l'executiu. Està disposat el partit a regalar tot l'espai institucional a ERC quan queden tan sols uns mesos per unes eleccions en què hi ha en joc qui ostenta el poder local els propers quatre anys? La millor manera d'obtenir un bon resultat és que es parli més d'una consulta interna que de candidats municipals? La lògica diu que, davant d'un semestre tan complex, el millor seria esquivar el soroll. L'amenaça de Junts a ERC pot lesionar la institucionalitat del partit, i també les seves perspectives electorals. Què és millor: més purs i a l'oposició, o amb més contradiccions però amb pes governamental? La tradició d'on ve Turull no tindria dubtes, i és normal que la tradició de Borràs en tingui. El futur de Junts depèn de qui s'acabi imposant.