Es pot creure que Adolfo Suárez va ser el president que va portar la democràcia a Espanya, o que va ser el qui va pilotar una transició a mitges que no va acabar amb les estructures franquistes, sinó que les va fer evolucionar (allò de Lampedusa que es fa servir sempre). Se'l pot considerar un gran estratega o un polític hàbil que va aprofitar les circumstàncies. Tant li fa, com la majoria de dirigents clau de la història, permet totes les lectures. Però el que mai se li podrà dir és que era un provocador gratuït i banal. Per a això ja hi ha el fill de l'expresident.

Suárez Illana és el número dos de Pablo Casado, i sembla que no només en sentit ordinal, a les llistes electorals, sinó a l'hora de competir a bajanades per arrencar quatre vots a Vox. L'estratègia del PP, a la qual se suma amb entusiasme Suárez, és buscar la comparació més exagerada, l'afirmació més escandalosa o la paraula més gruixuda imaginable, i deixar-la anar sense pensar-hi gaire. Les últimes ocurrències han anat sobre l'avortament: "els Neandertals també ho feien: esperaven que nasqués i li tallaven el cap" + "a Nova York han aprovat una llei que permet l'avortament després de néixer". Les dues coses són mentida, i a més no tenen res a veure amb la llei d'avortament espanyola vigent. Però ja està dit, Twitter ja va high-speed i a veure si així fan la competència als de la llibertat per fer servir armes i els cops de cendrer. El problema és que això no té final, i d'aquí al 28 d'abril fa feredat imaginar fins on arribarà el bocamollòmetre.

D'Adolfo Suárez-pare s'expliquen algunes històries, per exemple aquella reunió amb la cúpula militar (la de 1976, que encara era més heavy que la d'ara) en què va fer-los creure que no legalitzaria el PCE, just uns dies abans del Divendres Sant en què, efectivament, el Partit Comunista i el PSUC van tornar partits legals a Espanya. Per sort, aquella reunió no es va celebrar al domicili familiar de Suárez: mentre el pare intentava col·locar totes les cartes de la baralla en un castell en fràgil equilibri, el nen podria haver aparegut xutant una pilota damunt del muntatge. D'Adolfo Suárez, l'històric, es pot pensar que seria un gran personatge per a una sèrie, ara que el gènere està en expansió; del fill només se m'acut pensar en un esquetx de Monty Phyton.