Aquesta vegada no hi ha dilema, no hi ha cruïlla i no hi hauria d’haver dificultat. Però les coalicions electorals no són fàcils i les relacions personals i els posicionaments del passat recent condicionen molt.
 
Sortim d’una campanya electoral on les esgarrapades de les paraules pronunciades sobre els escenaris encara fan mal i comença la campanya de totes les campanyes on més que mai l’eix esquerra-dreta definirà l’actuació del pròxim govern central.
 
Sumar ha de guanyar abans del dia 9 de juny. Després del 9 de juny, si no ha aconseguit sumar els diferents grups que han dispersat el vot el dia 28M, ja pot iniciar la fase de laments.
 
La coalició Unides Podem (oficialment Podemos-IU) arriba a aquest mes de juny de 2023 després d’una història de fragmentacions, primer Iñigo Errejon va separar-se’n i va crear Més País, també va arrossegar a Verds-Equo, encara que una fracció va quedar-se a la coalició inicial amb el nom d'Aliança Verda. Aquesta primera escissió va sotragar especialment la Comunidat de Madrid.
 
En altres geografies, són importants Compromís en el País Valencià, En Comú a Catalunya i haurien d’incorporar, necessàriament, Adelante Andalucia, Bloc Nacionalista Gallec, Elkarrequin,  La Chunta Aragonesista, Més Balears i l’aparició darrera de Proyecto Drago que ha nascut a les eleccions canàries, impulsat pel diputat Alberto Rodriguez Rodriguez quan va considerar que la seva formació Podemos no l’havia defensat en la petició de suplicatori per ser jutjat en el Tribunal Suprem
 
La diferència entre sumar i no sumar pot ser d’entre 17 i 20 diputats més per a la formació encapçalada per Yolanda Díaz, procedent d’Esquerra Unida-Izquierda Unida que va ser capaç de bastir acords amb Anova-Irmandade Nacionalista, Equo-Galícia, Espazo Ecosocialista Galego i Podemos per a formar finalment En Marea, i ara ho ha de fer, ineludiblement, amb tota la fragmentació dels diferents territoris de l’Estat Espanyol.
 
No hi ha feina més ineludible. La recomposició de l’espai a l’esquerra del PSOE és fonamental per intentar obtenir uns resultats on les forces progressistes impedeixin un govern de, amb o condicionat per l’extrema dreta.
 
Es tracta d’impedir la repetició del que ja va passar el 28-M. A la circumscripció d’Osca, on Podemos va obtenir un 4,8%, Equo un 4,5%  i la Chunta Aragonesista un 4,6%. Cap va superar el llindar del 5% i no va obtenir representació. Si s’haguessin presentat en coalició, haurien obtingut un 14% i la seva presència a les Corts Aragoneses estava més que garantida.
 
Amb uns millors resultats a les Balears i al País Valencià, encara tindrien governs de progrés. Unides Podem, aquell partit que va néixer per canviar la política des de les institucions, ha esdevingut, l’any 2023 una mostra de com pot diluir-se la força popular. En la nova convocatòria electoral ha de demostrar un grau de responsabilitat i maduresa que eviti la inèrcia a la divisió d’aquests espais que sempre hi ha a l’esquerra del Partit Socialista.
 
Susana Diaz no sabia que el nom que va triar per a reconstituir aquests espais seria tan premonitori.