Sumem i avancem
« En una situació de conflicte les lleis han de posar els instruments per resoldre’ls dialogant, aquesta és l’essència de la democràcia»
Ara a portada

- Carme Porta
- Activista i exdiputada
16 de maig de 2017
El proper divendres 19 de maig el Pacte Nacional pel Referèndum (PNR) portarà a terme un gran acte en què mostrarà la feina feta els darrers mesos. El Pacte, nascut formalment el 23 de desembre passat, ha reunit en pocs mesos gairebé mig milió de signatures a favor d’un referèndum amb garanties, vinculant, efectiu i amb reconeixement internacional.
L’acte és un altre petit gran pas amb el qual el PNR ha propiciat pluralitat política, transversalitat social i una demanda unitària: el dret a votar. Malgrat les veus que mantenen la il·legalitat del referèndum, la voluntat política pel diàleg és l'única possibilitat d’acord, i la voluntat popular és la de votar.
Juristes, bisbes, sindicats, món empresarial, entitats socials, món cultural, entitats de dones, associacions diverses d’arreu, el Barça, les mocions a les universitat públiques... El PNR ha aconseguit la suma d’una majoria social que demana el dret a votar, en qualsevol sentit però votar. Malgrat les discrepàncies polítiques, la unitat al voltant del referèndum és absoluta.
L’acte de divendres vol ser l’altaveu, la difusió de la feina feta, la mostra que visibilitzi aquesta unitat, aquesta pluralitat i transversalitat política i social que és, també, la que viu el país.
El reclam a l’Estat és cada cop més fort i majoritari i obté el silenci per resposta. El mes de febrer l’executiva del PNR va adreçar al president del govern espanyol una carta en la qual esposava els objectius del Pacte i demanava diàleg: silenci. També es va adreçar una carta a partits i grups parlamentaris estatals, PP, Ciutadans i PSOE: silenci. És el silenci la resposta? El diàleg és l'única via possible.
Perquè, és il·legal la voluntat popular? No són les lleis una resposta a les necessitats, les demandes d’allò comú? Són les lleis les que han d’estar al servei de les persones o les persones sota el pes de la llei? En una situació de conflicte les lleis han de posar els instruments per resoldre’ls dialogant, aquesta és l’essència de la democràcia. Oposar les lleis a la voluntat popular de diàleg i d’expressió per la via del vot només forma part d’altres sistemes que imposen un ordre establert inamovible per sobre de voluntats i persones.
Divendres 19 de març tornarà a haver-hi un clam propiciat des del Pacte Nacional pel Referèndum. Cal insistir: és un espai que uneix voluntats, que suma suports, que recull propostes de forma àmplia i participativa en la construcció de propostes democràtiques i de llibertat.
L’acte és un altre petit gran pas amb el qual el PNR ha propiciat pluralitat política, transversalitat social i una demanda unitària: el dret a votar. Malgrat les veus que mantenen la il·legalitat del referèndum, la voluntat política pel diàleg és l'única possibilitat d’acord, i la voluntat popular és la de votar.
Juristes, bisbes, sindicats, món empresarial, entitats socials, món cultural, entitats de dones, associacions diverses d’arreu, el Barça, les mocions a les universitat públiques... El PNR ha aconseguit la suma d’una majoria social que demana el dret a votar, en qualsevol sentit però votar. Malgrat les discrepàncies polítiques, la unitat al voltant del referèndum és absoluta.
L’acte de divendres vol ser l’altaveu, la difusió de la feina feta, la mostra que visibilitzi aquesta unitat, aquesta pluralitat i transversalitat política i social que és, també, la que viu el país.
El reclam a l’Estat és cada cop més fort i majoritari i obté el silenci per resposta. El mes de febrer l’executiva del PNR va adreçar al president del govern espanyol una carta en la qual esposava els objectius del Pacte i demanava diàleg: silenci. També es va adreçar una carta a partits i grups parlamentaris estatals, PP, Ciutadans i PSOE: silenci. És el silenci la resposta? El diàleg és l'única via possible.
Perquè, és il·legal la voluntat popular? No són les lleis una resposta a les necessitats, les demandes d’allò comú? Són les lleis les que han d’estar al servei de les persones o les persones sota el pes de la llei? En una situació de conflicte les lleis han de posar els instruments per resoldre’ls dialogant, aquesta és l’essència de la democràcia. Oposar les lleis a la voluntat popular de diàleg i d’expressió per la via del vot només forma part d’altres sistemes que imposen un ordre establert inamovible per sobre de voluntats i persones.
Divendres 19 de març tornarà a haver-hi un clam propiciat des del Pacte Nacional pel Referèndum. Cal insistir: és un espai que uneix voluntats, que suma suports, que recull propostes de forma àmplia i participativa en la construcció de propostes democràtiques i de llibertat.