No és un escàndol majúscul que, després d’inculcar en tots els joves la idea que, com aquell qui diu, es juguen la vida en tres dies, el rigor dels que els han de supervisar estigui tant per sota del que seria mínimament exigible? Poseu-vos per un moment en el lloc d’un jove de 17 o 18 anys, nerviós per un examen –que potser no serà més complicat que els que ha passat durant el curs però que es fa en unes circumstàncies que li donen una rellevància extraordinària-, enfrontat a una pregunta que no acaba de comprendre, suant i dedicant minuts preciosos a resoldre-la; el grau de desesperació va pujant a cada minut. Llavors, de cop, un examinador irromp enmig del silenci tens i deixa anar: perdoneu, hi ha un error.

I després se’n descobreix un altre, d’error. I un altre i un altre. Estem demanant un nivell d'excel·lència als batxillerats perquè puguin incorporar-se al sistema universitari. I què pensaran ells? “Doncs sí, a veure si em deixen entrar en el sistema i, així, poder dedicar-me a cometre errors sense problemes”. Ja té prou pressió l’estudiant que ha d’aprendre’s la matèria com perquè, a sobre, se’l sotmeti a una mena de passatemps del tipus “Trobi vostè els set errors”.

No sé si és que la selectivitat també ha patit la reducció pressupostària, i això afecta el control de qualitat. El que és evident és que el prestigi de la universitat no hi guanya ni un punt amb cartes de presentació com aquesta. Costa de creure, després de tot això, el discurs oficial que s’omple la boca sobre la importància de millorar el nivell educatiu per fer front als reptes del present. Bé, potser sí que és necessari millorar el nivell, veient el que veiem.

Alguns estudiants s’ho han pres amb humor, com aquella noia que ha penjat a Twitter un dibuix dels Simpson amb una sala plena de micos teclejant ordinadors i el títol “Departament de confecció de proves PAU 2013”. Millor això que desesperar-se, per descomptat. Però el somriure no ens ha de fer oblidar la gravetat dels errors. Gravetat, sobretot, perquè es tracta de material sensible. Si no tenim rigor amb l’ensenyament, en què en tindrem?