El primer dia de gener de l’any 63 abans de Crist, Ciceró era escollit cònsol de Roma. I, 45 anys també abans de la nostra era, se celebrava per primer cop el dia de cap d’any, per ordre de Juli Cesar, en implantar el calendari dit julià.  El mateix dia i mes del 1431, a Xàtiva, naixia Roderic de Borja, futur papa Alexandre VI. I el 1484, venia també al món, a Suïssa, Ulrich Zwingli, el més liberal dels reformadors protestants. El 1502, el navegant italià Amerigo Vespucci descobria, per als europeus, la badia de l’actual Rio de Janeiro, que ell elogiava situant-la no lluny del paradís terrestre. El 1523 els indis araucans s’alcen revoltats contra els espanyols i en capturen i maten el governador de Xile, Pedro de Valdivia. A partir de 1751, a Anglaterra, es comença l’any legal des del primer dia de gener en comptes del 25 de març com s’hi  feia fins llavors, el 1754 fa el mateix Suècia i França torna al calendari gregorià el 1806. A Londres, el 1788 el Daily Universal Register, aparegut tres anys abans, aprofitant l’inici d’any canvia el nom per The Times, que esdevindrà el més popular dels diaris britànics. El primer asteroide de la història és descobert per l’astronom italià Giuseppe Piazzi, el 1801. En aquesta data, el 1804, es proclama la independència de la colònia francesa de Saint Domingue, la qual adoptarà el nom oficial natiu d’Haití, que significa terra muntanyosa. Xile farà la seva declaració d’independència, precisament, un altre u de gener: el 1818, dia en què Anglaterra reconeixerà la sobirania d’Argentina, el 1825, i Uruguai farà onejar per primer cop la seva bandera nacional, el 1829. El 1822 es proclama la independència de Grècia davant l’invasor turc, si bé els conflictes entreambdós països s’allargaran encara durant anys.

El sistema mètric decimal es fa legal a tots els territoris de l’Estat espanyol el 1850, però no serà obligatori fins a la mateixa data, deu anys més tard, per bé que, fins ben entrat el segle XX, encara era desconegut en certes zones. El primer dia de l’any, tant a Xile el 1865, a Alemanya el 1872, a Egipte vint anys més tard i a Turquia el 1934, serà la data escollida per a fer obligatori el mateix sistema en aquests països. El 1863, el president nord-americà Abraham Lincoln anuncia l’abolició de l’esclavatge i el reconeixement de la condició de ciutadans lliures per a tots els que l’havien patit fins aquell moment, mentre que, a París, neix Pierre de Coubertin, promotor dels jocs olímpics moderns. El 1880 comencen les obres del futur canal de Panamà i el 1888, a Maspujols, neix Higini Anglès, futur músic i monsenyor. El 1899, la bandera espanyola oneja per darrer cop al castell del Morro, a l’Havana, i és substituïda a tota l’illa per la nord-americana. El mateix dia i any, a Barcelona, apareix La Veu de Catalunya, diari representant del catalanisme conservador vinculat a la Lliga Regionalista. I l’any següent, a Girona, neix el músic Xavier Cugat, que sempre mantindrà la grafia catalana del seu nom. El 1901, comença a regir al que ha quedat de l’estat espanyol després de dècades de declaracions unilaterals d’independència a Amèrica, l’horari oficial d’acord amb el meridià de Greenwich, amb els noms d’una a dotze fins al migdia i de tretze a vint-i-quatre fins al final del dia. A Nova York, el 1919, hi neix el novel·lista J.D. Salinger, autor de l’obra mestra El vigilant en el camp de sègol. I el 1927, a Barcelona, mor l’escriptor tarragoní Josep Pin i Soler i, deu anys després, a la platja de la Malvarrosa de València, es descobreix un monument al pintor Joaquim Sorolla. L’1 de gener de 1934, Lluís Companys és escollit president de la Generalitat pel Parlament sense cap vot en contra, com a successor de Francesc Macià, mort sis dies abans. “Y en eso, llegó Fidel”: l’u de gener de 1959, triomfa la Revolució cubana, el dictador  Fulgencio Batista fuig de l’illa i Fidel Castro fa la seva entrada triomfal a L’Havana. El 1993, després de 74 anys d’existència de Txecoslovàquia, aquesta desapareix per a donar lloc a dos estats nous, independents i veïns: Txèquia i Eslovàquia.

També avui, primer dia de l’any, catòlics, ortodoxos, anglicans i tots els que sense ser-ho celebren el sant, és el dia de la seva onomàstica per als que es diuen Agripí, Almaqui, Beatriu, Concordi, Eufrosina, Frodobert,  Fulgenci de Ruspe, Guillem, Justí, Martina, Odiló, Ponfili i Vicent Strambi. A tots ells, felicitats. I a tots ells i als altres, bon any!