Bé, sembla que ICV insisteix en una pregunta “inclusiva” que permeti que en el referèndum vagin a votar “independentistes, federalistes i confederalistes”. Les cometes són perquè ho trec de les informacions publicades. Sembla també que els ecosocialistes no veuen clar el ritme que Mas i Junqueras estan imprimint al procés, i que preferirien que les coses es fessin amb més pausa. Imagino que és una posició compartida pels crítics del PSC, que ja han engegat els motors per enlairar-se i marxar del seu aeroport de tota la vida però que em consta que agrairien que el bloc sobiranista els facilités una pista d'aterratge amable.

És un fet: hi ha una esquerra catalana que empeny amb molta força cap a la independència (ERC i CUP), i n'hi ha una altra (ICV-EUiA, els crítics del PSC) que no vol ser de cap manera còmplice de l'statu quo però que se sent incòmoda amb la solució independentista. No és que vegin cap possibilitat d'una tercera via, perquè no la veuen, no són cecs; és simplement que l'estelada no forma part de la seva tradició política, del seu bagatge, de les seves expectatives històriques. S'han trobat enmig d'una revolució que no acaba de ser la seva, i demanen temps. I no cal ser ingenus: també demanen temps per si les eleccions legislatives de 2015 fan el miracle i a Espanya es forma una majoria alternativa al PP amb el PSOE, IU i els partits catalans que permeti pactar una consulta que inclogui una tercera via entre l'statu quo i la independència.  

Aquesta frase que acabo d'escriure té dos components: “S'han trobat enmig d'una revolució que no acaba de ser la seva” i “demanen temps”. I al meu entendre des de l'independentisme (el social, el polític, el mediàtic) tenim dues opcions: o els donem el temps que demanen o els intentem convèncer que també és la seva revolució.

Personalment, descarto l'opció temps. Vista la demencial escalada ultranacionalista en què està caient la política i la premsa espanyola, tota la política i tota la premsa, amb les honroses excepcions d'IU i eldiario.es, no és seriós ni creïble defensar que hi ha possibilitats d'un govern no hostil a la idea de la consulta. És tan impensable aquest escenari que fins i tot m'atreveixo a dir que és una deshonestedat intel·lectual i política especular amb ell per frenar l'impuls i la il·lusió de la gent que vam fer la Via Catalana.

I com que descarto l'opció temps, jo em centraré, modestament, en mirar de convèncer Joan Herrera, Dolors Camats, Joan Ignasi Elena, Toni Comín, Laia Bonet o Rocío Martínez Sempere que sí, que la independència també és la seva revolució. Perquè ells van entrar en política perquè somniaven des de l'esquerra una societat millor, més justa, més lliure i més culta. Potser no ho volien canviar tot, però volien canviar moltes coses, i la història els ha posat davant una oportunitat que no poden, que no podem desaprofitar: fundar un nou país.

Joan, Dolors, Natius, Toni, Laia, Rocío: fem-ho al 2014. Fem-ho amb una pregunta clara. I demaneu amb nosaltres el sí a la independència. Amb vosaltres serà més fàcil, i serà millor.