“La ment és com un paracaigudes... Solament funciona si la tenim oberta”, deia Albert Einstein. De fet, tenir la ment oberta significa tenir interès per punts de vista diferents dels propis. Aquests altres punts de vista ens permeten desenvolupar sentiments de comprensió, empatia, complicitat, pietat, amor... Penso que el més important és que els punts de vista ens permeten valorar les diverses opcions a escollir. Reflexionar sobre els peròs i contres tant de les decisions més quotidianes com de les més excepcionals. Prendre decisions amb llibertat, sense pressions, sense limitacions, sense condicionants... És el que anomenem autonomia crítica. Per a que cada persona pugui desenvolupar la seva autonomia crítica cal que pugui intercanviar punts de vista amb els altres de manera lliure, per tal de poder prendre les decisions que consideri més encertades.

William Egginton, crític literari i filòsof americà, diu que en Donald Trump ha arribat a candidat republicà perquè una bona part de la societat americana no ha sabut desmuntar les seves mentides al no tenir accés a idees, paraules, obres, literatura, assaig... En definitiva, punts de vista pràcticament absents a les pantalles que li han donat la victòria. També es refereix a la soledat dels joves que s’immolen matant per una causa que els ha arribat digitalment, incapaços d’entendre la manipulació que pateixen per falta de punts de vista, de sentit crític degut al seu aïllament.

Compartir punts de vista desenvolupa la nostra autonomia crítica per què ens fa reflexionar sobre cada aspecte en què argumentem les nostres decisions. Per això, el grup Constituïm, que es va formar en el 2015 per treballar en un text articulat per començar a pensar en una constitució per a la República de Catalunya, vam decidir que l’article de la nostra proposta de constitució sobre el dret a l’educació (Art. 48) digués que “el model educatiu es fonamenta en l’assoliment de l’autonomia crítica de l’alumnat i la socialització del coneixement”.

Els punts de vista diversos ens donen una visió plural i més real, tant del nostre entorn social immediat com de la societat global. Aquesta visió ens permet desenvolupar el sentit crític necessari per a que les persones puguem prendre les millors decisions de que siguem capaces al llarg de la nostra vida. Per això l’article sobre educació no es refereix solament a les etapes educatives obligatòries sinó a totes les etapes de la vida. Per altra banda, encara que sembli que ens centrem en la persona que acaba prenent les seves pròpies decisions, podem observar que aquest procés vital no és possible sense la interacció social, sense que la persona s’integri en una comunitat oberta i crítica amb totes les idees i punts de vista, i que comparteixi o socialitzi el coneixement per tal que totes les persones en puguin gaudir per millorar, si volen, la seva qualitat de vida.

A Constituïm hem treballat des de bon començament amb aquesta filosofia d’obertura a totes les idees que la ciutadania ha volgut compartir amb nosaltres (més de 3.400 aportacions), i després del lliurament del text articulat al Parlament de Catalunya proposem la participació en el que hem anomenat “debat de les idees” a través de la presentació del text allà on la ciutadania vol utilitzar-lo com a eina de reflexió per construir un país més just i solidari, que ens proporcioni major qualitat de vida i contribueixi a la sostenibilitat global.

Julio Alguacil, sociòleg de la Universidad Carlos III de Madrid, ens diu que la societat de consum actual limita de manera determinant l’intercanvi de punts de vista i, per tant, l’autonomia crítica, perquè separa les funcions socials bàsiques en espais territorials diferents. És a dir, promou que les persones residim en un lloc (barris dormitori), treballem en un altre (polígons industrials o centres comercials/de negocis) i consumim en un altre (centres comercials i d’oci dins o fora dels nuclis urbans força o totalment aïllats dels espais de residència).

Aquest model d’organització social fa que de manera quotidiana anem de pas pels tres espais amb una interacció mínima amb les persones amb qui ens anem trobant, sempre anem de bòlit d’una banda a l’altra i ens falta temps per a tot. A casa netegem, cuinem, endrecem i tenim cura de la família. Amb el veïnat amb prou feines ens saludem. A la feina solament s’ha de parlar de feina i massa sovint es recórrer a aquella expressió que diu “a la feina es ve plorat i motivat, deixa els teus sentiments a casa”. I en l’àmbit del consum cada cop és més habitual comprar béns o serveis a cadenes de distribució on no coneixem personalment ni a clients, ni a persones que atenen el públic. En definitiva, anem de pas de casa a la feina i de la feina a comprar, fins que arribem a casa, el nostre món particular.

Els membres de Constituïm hem trobat un oasi en el grup de treball de construcció d’una constitució, perquè hem creat un espai on compartir uns neguits i unes il·lusions que hem abordat de manera col·lectiva, i a les que s’han sumat i s’estan sumant neguits i il·lusions d’internautes i participants en el debat de les idees.

Dit així sembla molt senzill, però no ha estat fàcil que cadascú de nosaltres renunciés a dèries individuals a favor de la col·lectivitat, i tot plegat és un aprenentatge i un esforç individual que probablement es mantindrà mentre duri el grup: respectar punts de vista totalment diferents als propis, evitar prejudicis, treballar i exposar arguments, acceptar que les propostes que en un moment donat ens semblen brillants pot ser no són les més encertades, identificar els aspectes clau per construir una societat més justa i amb més qualitat de vida...

Tampoc ha estat fàcil superar totes les traves que ens posa la societat de consum per treure temps d’on no n’hi ha (inevitablement renunciem a dedicar temps a la família i a la professió) i quadrar agendes per fer la feina que ens hem proposat entre cella i cella. La ferma voluntat de les persones que el formem ho ha permès, però aquest gran esforç solament es pot fer de manera excepcional i tots els membres del grup ens sentim privilegiats de formar-ne part, perquè som conscients que la ciutadania en general no ho té gens fàcil per participar en una experiència similar. N’és mostra la desafecció política de la ciutadania fins al punt en que s’ha confós la política amb la classe política i els partits polítics. Per això, un aspecte transversal en el nostre text és la participació ciutadana en la vida política amb mecanismes de democràcia directa i deliberativa, a més de la representativa que practiquem actualment.

Salvador Giner, sociòleg a la Universitat de Chicago, Cambridge i Barcelona, ja ens deia l’any 1979, que la societat de consum (La societat corporativa) seria la causa dels pròxims conflictes, doncs la cultura política moderna afirma l’autonomia de l’individu, la igualtat i la democràcia, el que contradiu la jerarquia. Que això debilita el sorgiment de moviments socials a curt termini, però pot reforçar que sorgeixin a llarg termini quan hi hagi una massa crítica de descontentament, reforçada per moviments forts d’autogestió.

Fa la impressió que a Catalunya hem arribat a aquesta massa crítica de ciutadania que vol autogovernar-se. De fet, a Constituïm fem un treball cooperatiu, d’ajuda mútua que xoca frontalment amb els principis de funcionament de la societat de consum: l’individualisme i la competitivitat generalitzats. És un treball en el que cal trobar l’equilibri entre l’esfera individual i la col·lectiva. Entre el que pensa cadascú de nosaltres, tenint en compte les aportacions d’internautes i participants en el debat de les idees, i l’objectiu comú que tenim entre mans. És un treball cooperatiu perquè tots i totes hi sortim guanyant i ens ajudem mútuament per a que sigui així. En aquest moment tan important de la història del nostre país, ens agradaria transmetre l’esperit de cooperació i ajuda mútua a tota la societat catalana, per a fer-lo créixer i projectar-lo al futur.