ARA A PORTADA
-
Alejandro Fernández no serà al primer acte de Feijóo a Catalunya després del congrés del PP Pep Martí i Vallverdú
-
-
El Suprem apunta al finançament del PSOE: demana informació sobre les donacions d'Ábalos al partit Redacció
-
El 17% dels nascuts en famílies castellanoparlants fa servir el català habitualment Ona Sindreu Cladera
-
28 d’abril de 2017
Sexe, amor i relacions. Aquest és el títol de les jornades que organitzava la Fundació Àmbit i a les que vaig assistir fa unes setmanes. Ponències i tallers sobre sexualitat, amor, emocions, tipus de relacions... no vaig dubtar ni un moment en apuntar-m'hi perquè tenien molt bona pinta.
El debat que es va generar en gran part de les jornades va ser sobre si la monogàmia tenia futur. És possible vincular-te emocionalment amb algú a llarg termini? I comprometre't a aquesta persona durant anys i anys? I estar sexualment amb una persona durant molt de temps? Suposo que cadascú va arribar a les seves pròpies conclusions, però el punt en comú era que mantenir la flama en una relació a llarg termini era molt difícil i, per això, hi havia qui es plantejava alternatives a l'estabilitat sexual (i a la monotonia sexual) amb una sola persona: infidelitat, obrir la relació, poliamor, fer intercanvi de parelles...
"El poliamor no crec que tingui futur" deia l'Antoni Bolinches, davant de la pregunta d'una de les assistents. I jo em preguntava si la parella monogàmica té futur o si realment hem intentat que tothom passi per aquest sedàs, independentment de quin fos el seu estil afectiu. I potser aquí hi ha la part important de tot plegat:
Quin és el teu estil afectiu? Realment creus que pots funcionar dins de la monogàmia? I si no hi encaixes... quin tipus de relació encaixa més amb el que tu voldries per a tu? Tenir parella estable, però poder estar amb d'altres persones, només sexualment? Tenir parella estable, però obrir la relació afectiva i sexualment? Compartir un espai comú amb la teva parella on la sexualitat no la visqueu només vosaltres dos? No tenir parella estable i tenir diverses parelles sexuals?
I jo em pregunto... hi ha un estil més vàlid que un altre? Per mi la resposta és molt clara: No. No hi ha un estil afectiu millor que un altre sempre i quan qui ho decideixi hagi fet una valoració real i tingui clar que, en aquest moment, vulgui tenir aquest estil afectiu en concret i no l'altre.
Per mi, el problema de la monogàmia és quan ve imposada. I vivim en una societat on la norma és la monogàmia. La resta de relacions o d'estils afectius es miren de manera estranya, amb recel i traient el petit jutge que tothom té a dins i que és capaç de jutjar als altres obviant-se a un mateix.
Gelosia, dificultats de comunicació, conflictes en la convivència, diferents opinions... Totes aquestes dificultats es troben dins de les relacions més "alternatives", és a dir, les menys habituals, però... que no hi són també dins de la parella monogàmica? Per mi la solució és molt fàcil: que cadascú visqui, lliurement, el tipus de relació que vulgui i que ningú s'atreveixi a jutjar les decisions que prèn una persona sobre la seva vida privada.
El debat que es va generar en gran part de les jornades va ser sobre si la monogàmia tenia futur. És possible vincular-te emocionalment amb algú a llarg termini? I comprometre't a aquesta persona durant anys i anys? I estar sexualment amb una persona durant molt de temps? Suposo que cadascú va arribar a les seves pròpies conclusions, però el punt en comú era que mantenir la flama en una relació a llarg termini era molt difícil i, per això, hi havia qui es plantejava alternatives a l'estabilitat sexual (i a la monotonia sexual) amb una sola persona: infidelitat, obrir la relació, poliamor, fer intercanvi de parelles...
"El poliamor no crec que tingui futur" deia l'Antoni Bolinches, davant de la pregunta d'una de les assistents. I jo em preguntava si la parella monogàmica té futur o si realment hem intentat que tothom passi per aquest sedàs, independentment de quin fos el seu estil afectiu. I potser aquí hi ha la part important de tot plegat:
Quin és el teu estil afectiu? Realment creus que pots funcionar dins de la monogàmia? I si no hi encaixes... quin tipus de relació encaixa més amb el que tu voldries per a tu? Tenir parella estable, però poder estar amb d'altres persones, només sexualment? Tenir parella estable, però obrir la relació afectiva i sexualment? Compartir un espai comú amb la teva parella on la sexualitat no la visqueu només vosaltres dos? No tenir parella estable i tenir diverses parelles sexuals?
I jo em pregunto... hi ha un estil més vàlid que un altre? Per mi la resposta és molt clara: No. No hi ha un estil afectiu millor que un altre sempre i quan qui ho decideixi hagi fet una valoració real i tingui clar que, en aquest moment, vulgui tenir aquest estil afectiu en concret i no l'altre.
Per mi, el problema de la monogàmia és quan ve imposada. I vivim en una societat on la norma és la monogàmia. La resta de relacions o d'estils afectius es miren de manera estranya, amb recel i traient el petit jutge que tothom té a dins i que és capaç de jutjar als altres obviant-se a un mateix.
Gelosia, dificultats de comunicació, conflictes en la convivència, diferents opinions... Totes aquestes dificultats es troben dins de les relacions més "alternatives", és a dir, les menys habituals, però... que no hi són també dins de la parella monogàmica? Per mi la solució és molt fàcil: que cadascú visqui, lliurement, el tipus de relació que vulgui i que ningú s'atreveixi a jutjar les decisions que prèn una persona sobre la seva vida privada.
Et pot interessar
- Benvinguts a Sabadei, ciutat sense llei Rafael Marín
- Una qüestió que no ha qüestionat Sánchez Montserrat Nebrera
- Acabar com el rosari de l'Aurora Josep-Lluís Carod-Rovira
- Per què respirar si saps el final Joan Foguet
- Quan es crema el cul de Catalunya Irene Montagut
- Quan la terra crema, ells parlen d’ampliar aeroports Eulàlia Reguant