No cal discutir més: el tema de la setmana és LA CALOR. En fa. I fins aquí el debat. En períodes meteorològics com aquest en què els cervells es fonen com gelats d'infant distret, cal fer-ho fàcil. Per això envio una sèrie de telegrames d'actualitat política.

Coses de les quals no cal ni parlar

A certs partits contraris a la independència (i contraris a tot, perquè en el fons són partits a la contra, no propositius) no cal que els ajudeu. Estan perdent la partida perquè no hi ha "dues Catalunyes" (en tot cas n'hi ha desenes) i tampoc no hi ha cap dels elements que denuncien per justificar el seu marc mental. Així que si volen promoció del seu univers, que s'ho treballin. Deixeu-lo sols cridant.

Sembla increïble però Pablo Casado, Pedro Sánchez i Albert Rivera han estat llençant-se garrotades molt mascles sobre si el president espanyol està "cediendo al chantaje de los separatistas" i rebutjant la possibilitat d'un referèndum. No s'adonen, dic jo, que només discutint en públic sobre el tema ja estan inserint una idea al cap dels espanyols: "Fer el referèndum és una possibilitat". No els destorbeu, que ells mateixos s'ho fan tot.

Coses de les quals caldria parlar amb naturalitat

Vaig acompanyar la manifestació dels CDR davant la seu del PDECat el passat dijous. Em va semblar reivindicativa, amb missatge dur contra alguns partits polítics. És a dir, era una protesta política. Com tantes d'altres. Hem arribat al punt en què sembla que protestar no sigui normal. A mi el que em sobta, en tot cas, és el fet que es col·loqui la BRIMO davant de 200 manifestants que en cap moment van fer cap gest agressiu. Potser aquí també estem creant relat de cara a la tardor. Veurem.

Coses que caldria demanar

Els advocats dels presos polítics necessiten recuperar forces. Han estat mesos de desgast social i polític però també personal. Aquests professionals de la judicatura estan sotmesos a una pressió política, laboral i mediàtica molt forta. El Suprem ha habilitat el mes d'agost per poder fer tràmits amb dos objectius. El primer per poder fer el judici com més aviat millor (Manuel Marchena serà un dels noms a seguir). Per altra banda es vol que els advocats de la defensa arribin tan extenuats com sigui possible. Hem forçat als Boye, van den Eynde, Cuevillas, Roig etc. a fer-nos de tranquil·litzadors socials. Els polítics no ens donen seguretat ni certesa i hem buscat la resposta en els advocats. Massa papers de l'auca. Deixem-los fer vacances i que després puguin fer la seva feina en plenitud. Si no, assistirem a una competició entre ells a veure qui peta abans.

Coses que són evidents

Hi ha impunitat de l'extrema dreta. No són brots. És una organització que forma part del sistema que va reinventar-se el 1978. Es fa més evident quan aquest mateix sistema ho "necessita". Dir el contrari per tranquil·litzar-nos no és només paternalista. També és fals.

Coses que cal prendre's amb calma

Fins que no s'hagin sentenciat els judicis contra l'independentisme poca cosa es mourà en termes polítics a Catalunya. A no ser que hi hagi una sorpresa majúscula en els mesos vinents tindrem algun estira-i-arronsa, polèmiques declaratives però pocs fets que aclareixin el camí. No ens desgastem. Aprofitem-ho per reflexionar, per comprendre els motius de l'altre i per no decaure en la defensa dels drets i llibertats. Mirada ambiciosa i de futur.

Per altra banda no espereu mai res de l'Estat. El govern de Pedro Sánchez només cedirà a Catalunya les escorrialles d'allò que li sigui un estorb i sempre que no li costi diners. Exemple? Cessió de les competències dels taxis i VTC.

Apunt final

Prop del primer aniversari dels atemptats del 17-A dues reflexions. La primera: les víctimes i les seves famílies són, malauradament, els únics protagonistes. Cal abraçar-los, ajudar-los i protegir-los.

La segona: de tots els càrrecs polítics i policials amb responsabilitat en la gestió de les hores posteriors als atemptats només l'alcaldessa de Barcelona roman en el càrrec. La resta han estat destituïts, processats, a l'exili o directament són a presó. És significatiu i simptomàtic de l'any convuls que hem viscut. Es fa difícil preveure què pot passar des d'ara fins el 17-A de 2019.