Aquesta setmana hem conegut un avançament de l’enquesta del CIS del mes de febrer. A la cua en la valoració social i sempre segons unes respostes de la gent que mai ens hem de creure del tot, es troben, de la mà amb els periodistes, els jutges.. També s’ha de puntualitzar que no és que aquests dos col·lectius hagin desbancat els polítics en aquests particulars premis Razzie de la popularitat, és simplement que els polítics no són a la llista de les professions que s’han ofert als enquestats, no sé si perquè no la considera professió, o perquè vol fer veure que no ho és, o perquè sap que és la única que no requereix, en nom de la sacrosanta democràcia, cap tipus de preparació per exercir-la.

Sigui com sigui, no crec que hagi fet gaire gràcia als jutges veure com minva el seu prestigi mentre el seu sou es fa cada cop més ridícul en relació amb la tasca que desenvolupen i amb una quantitat de feina que creix a mida que s’eliminen jutges substituts i augmenta la crispació social. No seré jo qui digui que es troben exempts de qualsevol mena de responsabilitat; en part són causants de l’encastellament de la justícia en la seva decimonònica consideració com a poder, mentre l’època actual reclama més aviat la seva dimensió de servei públic; una endogàmia tan sospitosa com l’ombra que planeja de tant en tant sobre els seus tribunals opositors, algunes decisions polititzades, instruccions delirants, negligències o absentismes varis s’han convertit, sense ser regla general, en patètica i visible excepció. Al final, han pagat sense dubte justos per pecadors, i entre els justos compto el bon jutjador i el bon justiciable, que pomes podrides hi ha a totes les cistelles, i també bona gent hi sol haver a totes les cases.

Tot sumat explicaria la seva actitud envers els recentment condemnats pel cas Treball, un símptoma del probable empipament de tants i tants artesans de la justícia per l’erosió de la seva imatge i pel perill que corre una societat amb quasi totes les seves institucions en entredit. I així han decidit que Pallerols, i els Gavaldà, que es van conformar amb condemnes menors a dos anys i el retorn dels diners malversats, ingressin en la presó per complir-les, malgrat el costum generalitzat per a casos semblants de què siguin suspeses. Algú podrà dir que la aplicació de la llei no ha estat igual per a ells que per a tothom, però dos jutges dels tres que els van jutjar han decidit posar-se de la banda d’on bufa el vent. I el vent no bufa bé per als polítics...