Tenim la culpa de tot (i dret a poc)

«Si voleu que sigui responsable, ho vull ser amb totes les conseqüències. Em vull poder equivocar, vull poder-ho canviar tot»

07 de juliol de 2019
Fa dies que hi penso i crec que he entès el missatge. La crisi econòmica va ser culpa nostra, perquè vam estirar més el braç que la màniga. La bombolla immobiliària va ser culpa nostra perquè vam especular amb els nostres pisos venent-los més cars del que tocava.

Si els oceans estan plens de plàstic, és culpa nostra perquè quan anem al súper, triem malament els envasos. Si l'extrema dreta desperta i creix, és culpa nostra, per haver tensat massa la corda. Abans tot anava bé.

Si intenteu exercir algun dret i el sistema envia la policia, les agressions policials són culpa nostra, ells no hi tenien més remei. Si fem servir la tecnologia i les grans corporacions emmagatzemen la nostra vida, la culpa és nostra, perquè no tenim prou cura ni coneixement a l'hora de fer-la servir. Si els carrers han deixat de ser neutrals, és culpa nostra, perquè els hem embrutat de color groc. Abans eren de tots.

Si hi ha uns límits inacceptables de contaminació a les ciutats, sabeu de qui és culpa? Nostra perquè optem pel cotxe particular a l'hora d'anar a la feina. Si d'això se'n deriven problemes de salut en adults i infants només cal assenyalar els culpables: Som nosaltres.

Si no es reverteixen les retallades, és la nostra culpa, perquè heu votat partits extremistes que no dialoguen amb la resta als parlaments. Si hi ha presos polítics no és culpa del sistema, que no ha pogut més que aplicar la llei. La culpa és nostra perquè ens vam deixar enganyar per una opció que no era possible.

Si hi ha comunitats autònomes amb menys renda és culpa nostra, perquè som insolidaris i no aportem el que caldria per revertir-ho. Si et violen, és culpa teva. Si no hi ha una condemna justa des del primer dia és perquè no vas mostrar prou el teu rebuig.

Si votem partits independentistes estàs camuflant tot el que van robar els Pujol. Que van poder robar perquè els vam votar. La culpa és... nostra.

Quan els líders independentistes eren fora de presó et vas deixar manipular i tens la culpa de tot el que va passar. Quan ja eren a presó i vas seguir protestant mentre ells acceptaven l'acatament de la Constitució davant del jutge, ets culpable de no haver fet com ells, que marcaven el camí.

Si vas votar l'1-O i vas sortir al carrer el 3-O, fent que els partits independentistes tinguessin por de no poder-ho controlar, la culpa és teva, perquè no els vas deixar l'agenda que tenien en el seu poder. Si estàs enutjat per com actua el sistema i alguns partits i votes segons què, serà culpa teva, perquè has votat malament. I així surten els Trump, Bolsonaro o VOX. Culpa nostra. Sempre. Tot.

-D'acord. Ho accepto. Opto per assumir la responsabilitat. Prenc decisions i seré conseqüent.
-Fent què?
-Ajudaré a organitzar un referèndum per exercir un dret fonamental.
-Ah, no això no es pot perquè no ho permet la llei.
-Doncs votaré partits en facin una de nova.
-La tombarà un tribunal que sap quina llei pot tirar endavant i quina no.
-Doncs assumiré la responsabilitat i no permetré que ningú es quedi sense casa. La Constitució ho blinda com a dret.
-Per sobre d'aquest dret hi ha el codi penal i les lleis. No pots aturar una actuació judicial.
-Doncs decidiré que les persones empeses a abandonar els seus països no poden morir al mar.
-Ja ens agradaria però la llei no ho permet. El vaixell es queda a terra.
-I el dret a la vida?
-Que hi haguessin pensat abans.
-Doncs us obligaré a complir les vostres pròpies lleis vigents com la d'Igualtat.
-Tingues paciència que algun dia es complirà.
-Quan?
-Quan estigueu preparats.
-Vull que legislis sobre tecnologia i drets electrònics.
-No podem anar contra el mercat lliure.
-Vull que...
-No sou prou gent.
-Però..
-Ja es va intentar però no es pot.
-Mira...
-No.

Prou. Si voleu que sigui responsable, ho vull ser amb totes les conseqüències. Em vull poder equivocar, vull poder-ho canviar tot. I quan calgui, tornar-ho a canviar. Vull la possibilitat. I vosaltres?