Un estat, com se sap, no és res més que un sistema jurídic. Un sistema jurídic que atorga legalment, entre altres, el monopoli de la violència als que n'ostenten el poder. Si l'Estat és de naturalesa democràtica, els representants del poder de l'Estat canviaran d'acord amb la voluntat popular.

Els estats poden ser més avançats o menys, més progressistes o menys, amb més seguretat jurídica o menys. És a dir, per no allargar-nos, que la tipologia dels Estats pot ser i és molt diversa.

En els estats, siguin o no siguin democràtics, hi ha elits. Com han demostrat diversos autors, són les elits les que, al cap i a la fi, decideixen, amb les seves actuacions i interessos, la qualitat dels Estats.

Les elits de l'estat espanyol han estat i són extractives i reaccionàries. Des de l'oposició a la Reforma, a la Il·lustració, a la Revolució Industrial i a l'arribada del ferrocarril fins on es vulgui, les elits espanyoles han concebut Espanya com a una font d'on extreure la seva riquesa i salvaguardar els seus interessos en detriment del bé comú. La història n'és testimoni.

Quan els interessos d'aquestes elits són qüestionats, utilitzen tots els ressorts, haguts i per haver, per restaurar l'ordre, per mantenir l'statu quo.

El que passa a Catalunya des del 2012, principalment, és un desafiament. De fet, el desafiament a les elits de l'Estat més greu que hi ha hagut a Espanya des de la restauració de la democràcia. Si algú pensa que em deixo el 23-F, s'equivoca. I això és així perquè la independència de Catalunya sacsejaria tot l'edifici, és a dir, seria com una revolució.

A veure si s'entén d'una vegada: la independència de Catalunya fa inviable el manteniment dels interessos de les elits espanyoles. Per tant, aquestes elits faran el que calgui i més per salvaguardar-los. Tenen tot el poder, el reconeixement internacional i el monopoli de la violència. I no el volen perdre. Així m'ho va dir l'insigne Josep Fontana: "No hi ha independència sense sang".

Aquesta setmana, el govern de la Generalitat ha lliurat els electes i líders civils catalans al Tribunal Suprem espanyol on seran jutjats pel que va passar l'octubre de 2017. Tots vam poder veure l'Estat convertit en autobús-presó de la Guàrdia Civil amb la corresponent escorta per part dels Mossos d'Esquadra. El govern de la Generalitat empresonat en un autobús de la Guàrdia Civil circulant per carreteres catalanes. Aquesta és la imatge i aquest és el missatge. L'Estat no perdona. L'Estat ho podia haver fet d'una altra manera, però els seus servidors van optar per la humiliació.

Coincidint amb el trasllat dels presos i els preparatius per l'inici del judici al Tribunal Suprem, el govern espanyol ha començat una campanya internacional amb el títol This is the real Spain.

És obvi que, quan un Estat es veu en l'obligació de fer campanyes internacionals per "netejar" la seva imatge, ens trobem davant un estat feble. Sí, Espanya és un estat feble. I ho saben.

Ara mateix, per exemple, s'acusa Espanya d'haver causat la Petita Edat de Gel (PEG) que va viure la Terra des de la meitat del segle XIV fins a la meitat del segle XIX. I això seria així, segons investigadors de la University College London (UCL), a causa del genocidi que van perpetrar els espanyols contra els indígenes de Sud-amèrica. Si voleu saber-ne més, ho podeu fer aquí i aquí.

El diari conservador i monàrquic per antonomàsia, l'ABC, viu escandalitzat el renaixement de la Leyenda Negra d'Espanya. Cada dia hi ha més ciutats als Estats Units, per exemple, que es neguen a celebrar l'aniversari de l'arribada de Colón a Amèrica. La universitat de Stanford, per exemple, ja ha retirat el nom del mallorquí Fra Juníper Serra de carrers i edificis del seu immens campus.

Però l'ABC passa de l'escàndol a la satisfacció quan es tracta de cobrir tot allò que fa referència a l'empresonament i aviat judici dels electes i líders civils catalans que van protagonitzar l'octubre de 2017. I és que la real Spain té un problema que les seves elits no volen entendre ni molt menys acceptar: la diversitat i plurinacionalitat d'Espanya.

Ningú no és d'on no vol ser, encara que ho digui el seu passaport i la seva partida de naixement. Mentre a moltes nacions hi ha consens nacional, a Espanya no n'hi ha. Per què? Aquesta és la pregunta que haurien de plantejar-se i de respondre les elits de l'"A por ellos". Per què? Ho solucionaran amb la violència del Codi Penal?

2019. Segle XXI. 3 de febrer. Diari ABC. Autor: Ignacio Sánchez Cámara, catedràtic de Filosofia del Dret. (...) España padece hoy, al menos, dos fracturas. Una es la amenaza separatista que hoy capitanea el catalanismo y que ha intentado un golpe de Estado, pero al que pueden seguir el País Vasco, Navarra, Galicia, Valencia, Baleares,... Es el más visible, pero no es el problema mayor porque es político y, por tanto, superficial. Si sólo se tratara de romper España y de que todo lo demás siguiera igual, sería grave, pero no mortal. La mayor amenaza para España no es la disgregación territorial sino el extravío moral. El separatismo es sólo consecuencia de ella. Los que odian a España no odian el estereotipo, ni la charanga y pandereta, sino la misión histórica de España y lo que la alentó, que se puede resumir en dos palabras: Reconquista y América. Y, por ello, una tercera: cristianismo". 

Yes, indeed! This is the real Spain: Reconquesta, Amèrica i Cristianisme.