Fa 30 anys, President Ronald Reagan i Mikhaïl Gorbatxov van signar a Washington el tractat d'Estats Units i les Repúbliques Soviètiques sobre l'eliminació de míssils de mitjà i llarg abast. Per primera vegada en la història, s'adquiria un compromís per eliminar dues classes d'armes nuclears.

Aquest va ser un primer pas. Uns anys més tard el desarmament nuclear va continuar amb el tractat de reducció d'armes estratègiques, que la Unió Soviètica va signar amb el President George H.W. Bush, i que suposava una disminució d'armament nuclear tàctic.

Hi ha encara moltes armes nuclears en el món, però aquests tractats van suposar invertir la tendència del que s'havia fet durant l'anomenada guerra freda. Aquests acords suposaven que els dos estats amb més potencial destructiu del món es deixaven inspeccionar per demostrar que havien destruït o inutilitzar bona part del seu arsenal nuclear. La darrera inspecció va realitzar-se l'any 2015, un any abans que Trump fos escollit candidat a la Casa Blanca.

Enyoro Obama, enyoro Gorbatxov. Però el que ha trencat Donald Trump no és una qüestió de preferències personals. Amb la seva actitud ha anunciat una nova carrera armamentista, la militarització de la geopolítica del món, més guerres i més destructives que les que ja vivim actualment. Recordem que Trump ha pres decisions que enverinen novament Orient, el trencament de l'acord nuclear amb Iran, l'increment de despeses militars, l'aprovació del trasllat de l'ambaixada dels EE.UU a Jerusalem...

Com a pretext per a la retirada del tractat I.N.F., els Estats Units invoquen presumptes violacions de Rússia d'algunes de les disposicions del tractat. Rússia ha manifestat una preocupació similar pel que fa a compliment per part dels Estats Units. Són excuses de dos líders que pel guany immediat de la indústria armamentista estan disposats a posar en perill a tots els humans.

Tots els conflictes bèl·lics actuals s'han de llegir en clau dels interessos d'aquestes dues potències i de la bogeria d'intentar superar a la Xina en tots els seus moviments.

Mentrestant, la Unió Europea viu de manera acomplexada el seu paper en aquesta enverinada geopolítica. No acaba de plantar-se davant dels grans i brutals transgressors dels drets humans, els saudites i, excepte Alemanya, les economies locals passen per davant dels principis que ha de representar la vella Europa. No pot guanyar-los en potència, només pot fer-ho en principis fonamentals

Com pot canviar el futur del planeta amb l'actitud de dos homes. Com poden desatendre a les Nacions Unides, al seu Consell de Seguretat. Aquestes actituds estan destruint els pocs i dèbils instruments de diàleg mundial.

Qui aturarà Trump, qui vigilarà Putin. Qui ens tornarà l'esperança d'una desescalada armamentista.

Ja no parlem de què "un poble mori per un home", a vegades sembla que tot un planeta estigui a les mans dels líders més irresponsables.